divendres, 11 de novembre del 2011

I els alumnes diuen que la literatura és...


La literatura té moltes cares, es pot percebre de moltes maneres, es pot veure, mirar, tocar, palpar, olorar, flairar, assaborir, es pot recrear i fins i tot es pot llegir o deixar de llegir. De vegades, la vida ens sorpén amb creacions humanes úniques, de vegades ens decebem amb una frase d'un escriptor o ens emocionem amb un vers d'una poetessa. Mentre els mots ens sorprenguen, mentre tinguem un calfred quan tastem un adjectiu inesperat o ensopeguem amb una descripció que ens arriba fins al moll de l'os la literatura tindà una raó per a existir. Mentre les parules treballades amb mestratge i harmonia signifiquen alguna cosa per a algú hi haurà literatura. Escriure és una gran faena i llegir un dels millors oficis, a soles, en parella, en petit grup o en gran grup. Amb molt de gust.

Mireu què n'han fet una tria d'alumnes, a propòsit de Jaume Cabré i de la novel·la Jo confesso.Connecteu els altaveus i gaudiu-ne.


Treball realitzat per Gema i A.Jose en PhotoPeach, els agosarats




Jénnifer i Érica veuen JAUME CABRÉ així en PhotoPeach

















Lucía, Maria José i Ana han recreat Jaume Cabré en PhotoPeach






Fins i tot els professors són agosarats i hi fan provatures amb Enric Valor


Enric Valor enxarxat, per Josep M. Escolano i Jaume Gosàlbez

dijous, 29 de setembre del 2011

La literatura ens ajuda a entendre el món




El discurs literari té les seues regles pròpies, és un discurs específic, però també és un producte lingüístic, com molts altres, creat per les persones que viuen en una societat determinada. No es pot entendre com és una societat, com és la seua història, què ha fet en el passat i quines aspiracions té, si no es coneixen les obres literàries que s’han escrit al llarg de la història.      
Ausiàs Marc, Ramon Llull, Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Mercè Rodoreda, Enric Valor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Roig, Carme Riera, Joan Francesc Mira, Martí Domínguez o Sergi Belbel han escrit, o escriuen, prosa, poesia, teatre i assaig, obres literàries que representen una visió del món única i irrepetible. Aquests escriptors són els nostres referents literaris, els que escriuen en la nostra llengua, els que escriuen sobre com som i sobre què som. Tirant lo Blanch, La plaça del Diamant, La pell de brau, Nosaltres els valencians o Els treballs perduts són produccions literàries que ens identifiquen com a poble, de la mateixa manera que les obres de Cervantes ho són per a literatura espanyola, les de Shakespeare per a l’anglesa, les de Molière per a la francesa o les de Goethe per a l’alemanya. 
Mercè Rodoreda
Montserrat Roig
            L’aprenentatge de la literatura té un paper que ultrapassa el mer aprenentatge de continguts literaris: és la manera de conéixer la societat que ha generat una obra determinada en un moment determinat, és la forma d’entendre per què una autor es deté a parlar d’un tema com la guerra civil des de la perspectiva de l’exili o per què el teatre català actual és dels més innovadors en el panorama literari mundial. No obstant això, aprendre literatura no és aprendre història de la literatura, si més no, no sols és açò. Per això, paga la pena que ens acostem al panorama de la literatura actual amb la intenció d’analitzar els coneixements culturals de la nostra societat, sí, però també amb l’ànim de fer bons lectors, lectors crítics, educats en el gust per la lectura.

Carme Riera



Martí Domínguez


       







Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és un dels escriptors actuals en llengua catalana més coneguts dins i fora del nostre país. Acaba de publicar la darrera obra, Jo confesso, editorial Proa, concretament l’1 de setembre de 2011, una novel·la de 1008 pàgines que parla d’Europa, de música i de tant d’altres coses.

         Prenem com a exemple aquesta obra i les paraules de l’autor per entendre quin paper juga la literatura en el món actual o quin procés creatiu segueix l’escriptor des que comença a pensar una història fins que la dóna per acabada.
         Mira i escolta aquestes entrevistes i respon les preguntes següents:


Entrevista 1 (Vilaweb, 01/09/2011, 3 min 22 seg)


Entrevista 2 (Manel Fuentes entrevista l'escriptor Jaume Cabré, a "El Matí de Catalunya Ràdio", 06/09/11)





1.  Fes un resum de 10 línies màxim de cada entrevista.
2. Selecciona 10 paraules que hagen eixit en les entrevistes, que tu desconegues i digues què signifiquen
3. Digues el tema o temes que apareixen en cada entrevista i justifica’n breument la resposta.
a)    Argument de la novel·la Jo confesso.
b)    La funció de la literatura en el món actual.
c)    El comportament de l’escriptor al llarg del procés creatiu.
d)    La literatura com a forma de vida.
e)    ...
4. Escriu un text (pots fer-ne una narració, una argumentació o una exposició) al voltant d’un dels temes següents:
a)    El procés creador d’un escriptor: com s’escriu una novel·la.
b)   Què és la literatura? Quin valor té la literatura vinculada a una llengua determinada? 
5.  Activitat d’ampliació (voluntària). Treballeu en grups de quatre persones. Cerqueu informació sobre  Jaume Cabré (biografia, obres que ha escrit, entrevistes, conferències, etc.), elaboreu una narració digital mitjançant el programa http://photopeach.com/. Heu de seleccionar un mínim de 10 fotografies i un màxim de 30 que siguen representatives de la història que vosaltres heu creat.
a)   Poseu una pàgina inicial amb el títol de la narració digital, el vostre nom i l’any.
b) Escriviu una frase per a superposar a cada imatge seleccionada.
c)  Trieu la música que més us agrade.
d)  Envieu un missatge a tots els companys amb la URL del vostre treball.
e)  En els treballs que feu es poden posar comentaris de les persones que el veuen. Heu d’inserir opinions en els treballs realitzats per la resta d’equips.

Si necessites ajuda amb el Photopeach, ací en tens un tutorial que et mostra el camí.

divendres, 3 de juny del 2011

Un Glog per a l'animació lectora

Glogster és una aplicació digital per a treballar la presentació d'informació com si fóra un mural, com una mena de pòster. Es pot utilitzar com a material inicial per a presentar un tema de llengua, una etapa literària, un autor determinat, un tema de qualsevol àrea o centre d'interés, etc. També té possibilitats didàctiques com a recurs per a la realització d'activitats interactives amb els alumnes. Si premeu damunt les fotos us enllaça directament amb una pàgina d'Internet, un vídeo de Youtube, un bloc o qualsevol objecte digital.

Ací en teniu un exemple amb una proposta d'animació lectora per a secundària i batxillerat. He proposat el treball de tres autors de la literatura catalana contemporània que corresponen a tres generacions diferents: Najat El-Hachmi, una escriptora jove, guanyadora del premi Ramon Llull del 2009; Quim Monzó, un dels escriptors més llegits i de més prestigi en el panorama literari actual i Emili Teixidor, un escriptor amb una llarga trajectòria als seus muscles, tant com a autor de literatura infantil i juvenil, com per a públic de totes les edats i que recentment ha obtingut el reconeixement de la fama (sense buscar-la, molt probablement) amb l'adaptació al cinema de la seua novel·la Pa negre

Ja sabeu, si voleu veure el Glog en una grandària de pantalla completa heu de prémer en l'opció "View full size" que us apareix en el menú desplegable de la part superior dreta.  Una recomanació: podeu desactivar la música inicial per a poder veure sense interferències de so els vídeos que apareixen en els enllaços.

I si voleu, també podeu veure'n més exemples; en la xarxa podeu trobar Glogs per a tots els gustos i sobre qualsevol tema. Hi ha qui afirma que fins i tot els Glogs seran la substitució dels blocs.

Vegem-ne un exemple: Animació lectora

dimecres, 11 de maig del 2011

Najat El-Hachmi

 
Un àlbum digital d'introducció a l'obra de Najat El-Hachmi. Aquesta escriptora originària del Marroc, que viu a Catalunya d'ençà que tenia vuit anys, després d'haver rebut el Premi Ramon Llull (2008) amb L'últim patriarca, Ed. Planeta, acaba de publicar La caçadora de cossos, Ed. Planeta, 2011.

 
Najat El-Hachmi, per Josep M. Escolano on PhotoPeach

dissabte, 23 d’abril del 2011

Club de lectura

Que ningú diga l'última paraula 
per vosaltres


Veniu al Club de lectura de l'IES Dr. Balmis 
i digueu-hi la vostra







És debades, no engreixa, no està prohibit... ni és pecat







Llegiu un llibre! O més d'un!

dimarts, 19 d’abril del 2011

Com una casa

Respostes enginyoses a una pregunta de producció escrita fetes per alumnes de 2n de batxillerat



“Redacta una descripció d’aquesta classe en la qual apareguen com a mínim 6 paraules referides al vocabulari que hem treballat en la part de gramàtica de la unitat 5, referit a la casa i la construcció en general [cimentació, frontissa, pestell, espieta, rebost, làmpada, teulada, terrassa, cuina, sòcol, corredor o passadís, sala d’estar, aixeta, envà, endoll, el terra, trespol o sostre, tauleta de nit, ximenera o xemeneia o fumeral, taula braser, bany o lavabo, habitació dels mals endreços, picaporta, gratacel] (100 paraules aproximadament)”

Resposta 1 [JMM]
 
“Aquesta classe no és molt gran, per això no hi ha moltes làmpades que ens donen llum. Pense que aquesta classe tampoc té una bona cimentació, perquè es troba situada a la segona planta de l’institut i la teulada tampoc és molt bona, perquè hi ha una altra planta. Ara és l’hora de parlar de la porta, per on tot el món vol fugir de la classe quan sona la campana. No és molt gran, però té un vidre per on podem mirar cap a fora, per això la porta no té espieta. El que més m’agrada de la porta de la meua classe és que té un sòcol molt bonic, tot el món ho sap, però mai ningú ho diu, pense que està una mica infravalorat; si jo fóra una porta, m’agradaria tenir aquest sòcol. Aquesta classe no és perfecta, falta una aixeta per a portar-nos l’element que ens dóna la vida, el que tothom necessita d’una forma o d’una altra. Si aquesta classe tinguera una aixeta seria la millor classe del món. M’agrada molt aquesta classe” [un bon exemple de no dir res en més de 100 paraules, però clar, la pregunta també és una mica destrellatada]

Resposta 2 [JCSG]


“La meua casa no és tan gran com m’agradaria, però no es pot dir que siga petita. Ara que arriba l’estiu, és ben segur que passaré molt de temps en la terrassa, per a lluitar contra la calor que farà. A mi, personalment, m’hauria agradat viure a un gratacel, que tot l’edifici fora meu, però cal baixar de la lluna de València i viure la realitat, i la realitat és que no m’ho puc permetre. La meua família, un dels “luxes" que es pot permetre -per dir-ho així- és canviar el sòcol per un encara més bonic. Això es fa perquè ma mare és una enamorada de la decoració. Molt prompte posarem aïllants per tots els endolls de la casa, ja que el meu gat va morir electrificat (pobret). El cas és que en aquesta casa vivim des de fa poc. De l’anterior ens en vam anar perquè es va enderrocar un envà molt important i ens vam quedar sense casa. Va ser una sort el fet que disporàrem d’una assegurança. La sala d’estar és com la meua segona habitació. Allí tenim televisió, videoconsoles, l’ordinador...poc més per a divertir-se es pot demanar. I amb això acabe aquesta redacció, que tinc un poc de pressa perquè no sé si he tancat bé les aixetes i sóc capaç d’inundar tota la casa...i ara ja no tenim cap assegurança” [És una sort que estiga ben escrita, perquè l’adequació no és precisament una propietat de l’autor. I la reconversió de la classe en la casa és una llicència permesa.]

Resposta 3 [JSDLO]

“La meua classe és molt gran. L’envà comunica amb la classe de primer de batxillerat i al terra hi ha un sòcol. Al trespol hi ha, també, diverses llànties com a enllumenat de la classe. Quan el professor porta l’ordinador, ha d’endollar-lo a l’endoll perquè funcione. Si vols, pots anar al bany a rentar-te les mans a l’aixeta. Si baixes a esmorzar, et poden fer un entrepà de pernil a la cuina sense foc de l’institut, però també pots demanar llepolies o alguna cosa dolça, com pastissets. Tots els aliments es guarden al rebost.” [Bona forma d’emparellar les paraules gairebé justes: en falten 6...però no ho tindrem en compte]

Resposta 4 [AM]

 “La meua classe, com que és una classe i no una casa, té una porta normal i per tant no té ni picaporta ni tampoc espieta. Això sí, la porta té un vidre a un costat, entre les frontisses i el pestell, que deixa veure qui passa pel corredor o passadís. Sembla que l’edifici està assentat sobre una bona cimentació, ja que no ha caigut a pesar dels sacsejos que rep cada dia. Com que és una classe i no una casa, no tenim sala d’estar on posar una taula braser per seure a jugar a les cartes, ni tampoc hi ha aixeta, perquè algú podria arruixar els companys en un moment de deliri. Hi ha qui ha proposat que instal·lem una cuina al terra, per a escalfar els entrepans abans de l’esmorzar, però la idea no ha tingut gaire èxit. Ara, això sí, tenim un armari que fa de rebost. Si ho demanem per favor, els professors ens deixen anar al bany o lavabo, que de vegades sembla una habitació dels mals endreços, per la foscor i per les olors. L’envà de davant té una pissarra verda penjada: molt poc original. Al sostre, altrament anomenat trespol (com diu Josep), hi ha uns llums quadrats, sis làmpades que il·luminen l’aula els dies de núvols o les primeres hores en hivern. D’allí també penja el projector des del qual veiem algunes presentacions quan el professor du el portàtil i el connecta a l’endoll de la paret. Si miràrem per fora, veuríem que l’institut no és cap gratacel, a pesar de tenir una ximenera o xemeneia imponent (diu que també es diu fumeral), record de l’ús industrial anterior. A la part de dalt hi ha una teulada a través de la qual es pot accedir a una terrassa que no podem utilitzar si no volem que ens facen un “parte””. [què hi farem!!!]


divendres, 25 de març del 2011

Maria Beneyto, poetessa i narradora


Enguany hauríem de quedar-nos amb les celebracions alegres, amb el centenari del naixement d'Enric Valor, el centenari de la mort de Teodor Llorente (no per la mort, és clar, sinó per l'homenatge merescut) i també amb el regust, el bon gust, per l'any Borja. No obstant això, hem de constatar que dues figures de la nostra literatura contemporània ens han deixat. El benissenc Josep Iborra va faltar el 26 de febrer passat.

 

Maria Beneyto, a qui homenatjàrem el dia de la dona al nostre institut, ens acaba de deixar el dia 15 de març. Les millors paraules per parlar-ne, de l'autora, de la seua obra, són les seues. Ací en teniu una mostra.





L’ENGANY
 
Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
                              la vida.
  Maria Beneyto, Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997.


Podeu llegir ací la ressenya sobre l'obra de Maria Beneyto que Enric Sòria ha fet recentment. 

dijous, 17 de març del 2011

Celtic dream (Jamendo edition)



Música per a engrunsar els sentits en els moments que vulgues desconnectar de les presses i endinsar-te en els revolts dels núvols.

Cisco, un gran gat

CISCO EL GAT

Català- Conte- Infantil



Això era una vegada...
Contes de sempre per a escoltar amb molt de gust

Com comença "Esclafamuntanyes", d'Enric Valor

Esclafamuntanyes. Començament de la rondalla d\'Enric Valor

Català- Rondalla- Secundària
Esclafamuntanyes. Començament de la rondalla d'Enric Valor
Ací teniu el començament de la rondalla d'Enric Valor "Esclafamuntanyes". He barrejat la veu amb una cançó de jazz de Sarah Vaughan que permetia que la veu apareguera per damunt.

dijous, 10 de març del 2011

Jornades Culturals 2011

JORNADES CULTURALS: 10-11 DE MARÇ DE 20011
CENTENARI DEL NAIXEMENT D’ENRIC VALOR



Enguany es celebra el centenari del naixement de l'escriptor de Castalla Enric Valor, un autor que va destacar en el món de la literatura i la llengua per una triple faceta, com a novel·lista, com a gramàtic i lexicòleg i com a rondallista. Probablement passarà a la història de la literatura catalana per la tasca de literaturització de les rondalles populars que arreplegà en la seua obra més coneguda, les Rondalles Valencianes, el millor recull de narracions de cultura popular realitzat en les comarques valencianes.

 

Amb motiu del centenari del naixement d'Enric Valor s'han realitzat activitats de tota mena, tant d'institucions públiques com d'iniciatives cíviques i privades. Podeu veure ací un exemple d'una aplicació didàctica interdisciplinària.

El nostre institut compta des del dia 7 de març, i fins al dia 18, amb l'exposició itinerant sobre l'obra d'aquest escriptor que ha preparat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Podeu veure-la a l'entrada del centre i a la Sala d'usos múltiples, juntament amb l'exposició de les seues publicacions més importants i d'un audiovisual explicatiu.





Amb motiu d'aquesta exposició, i coincidint amb les nostres Jornades Culturals, la senyora Verònica Cantó Doménech, acadèmica de l'AVL, pronunciarà una conferència divendres a les 11, com podreu comprovar al tríptic de les activitats programades.


Esperem que us agrade compartir amb nosaltres totes les activitats que hem preparat per a les Jornades Culturals, entre les quals podrem assaborir les següents:
- La representació teatral El Cartero y Pablo Neruda.
- Taller d'elaboració de crêpes, taller d'elaboració de cooquis.
- Taller de manualitats, de gravats, de marroquineria, de ioga, de patinatge, de decoració d'espelmes.
- Concurs de ball.
- Concurs literari "El fumeral"
- Projecció de documentals
- Comerç just

No us ho podeu perdre. Per a satisfer tots els sentits, amb molt de gust. Us hi esperem.





dilluns, 14 de febrer del 2011

Actituds lingüístiques

Tothom té unes actituds lingüístiques que estan determinades per multitud de factors, pels comportaments apresos amb la família o amb les amistats, per l'experiència personal, per les lectures que ha fet al llarg de la vida o per la formació acadèmica que ha rebut. Tothom es comporta lingüísticament com ha aprés a fer-ho i accepta o rebutja unes idees sobre les llengües que tenen a veure amb aquests factors i amb altres variables. Al capdavall, totes les persones són com són per la formació cultural que han acumulat al llarg de la seua vida.

Les actituds que tinguen les persones davant una situació de llengües en contacte repercutiran en la convivència entre els ciutadans que comparteixen un mateix espai geogràfic i llengües diferents. D'aquestes actituds dependrà  que la relació siga de concòrdia o de bel·ligerància.

Ben segur que heu sentit parlar del concepte "nacionalisme lingüístic", sovint aplicat a nacions (o pobles) que reivindiquen la seua llengua, normalment una llengua en situació de subordinació respecte a una altra. Però difícilment associaríeu aquestes veus als parlants de castellà o espanyol.

El catedràtic de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid, el Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera, fa una anàlisi del comportament del que s'anomena "nacionalisme lingüístic espanyol" des d'una perspectiva científica. Escolteu-lo què en diu.



Visualitza el vídeo i respon aquestes preguntes:
  1. Què és el nacionalisme lingüístic espanyol? Quines raons el fonamenten?
  2. ¿Per què el nacionalisme lingüístic espanyol no admet els mateixos drets per a la resta de llengües amb les quals està en contacte que per a l'espanyol o castellà?
  3. ¿Creus que els nacionalismes basc, gallec o català es basen en els mateixos plantejaments? Explica-ho.
  4. ¿Quines actituds socials es deriven de l'assumpció d'idees com les que analalitza críticament el Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera?
  5. Per què el conferenciant parla de "raons extralingüístiques"?
  6. Busca informació a la xarxa (o en enciclopèdies tradicionals) sobre les actituds lingüístiques que es generen en les societats on conviuen dues o més llengües en contacte. Redacta en un text de 250 paraules les teues conclusions i exposa-les a la classe.

Pa negre, un panet molt ben pastat

Emili Teixidor, autor de la novel·la Pa negre, (Columna, 2003), deu estar content i orgullós, amb raó, que la seua criatura haja donat fruits cinematogràfics. Deu fer aquest mig somriure d'avi que se les sap totes, però que encara es sorprén de les coses que passen. Deu pensar que no està gens malament que uns anys després de la seua creació, una novel·la com un pa ben pastat i millor cuit, assaonat i fet a la fleca de llenya, com es fan els bons pans, haja infantat una filla, molt digna i ben eixerida, en la gran pantalla. 




Pa negre, la pel·lícula, acaba de guanyar 9 premis Goya en l'edició d'enguany. Un munt de felicitacions per al director de la pel·lícula, Agustí Villaronga, i per a tots els que han fet possible que l'obra original de l'escriptor Emili Teixidor siga un èxit al cinema (millor actor i actriu revelació, millor actriu...i així fins a nou). Podeu saber-ne més, de la pel·lícula, ací. Ens hem de felicitar que la pel·lícula s'haja filmat en català. I que es distribuïsca en la llengua original. També a casa nostra? Ho veurem. Si algú encara no coneix la novel·la original, ara té l'ocasió de llegir el Pa negre d'Emili Teixidor. Abans o després de la traducció al cinema, tant se val. O depén dels gustos, és clar.


diumenge, 13 de febrer del 2011

Tema 5 de literatura


QUIM MONZÓ A INTERNET

Ací teniu algunes fonts d'informació per a l'elaboració del tema 5 de literatura "Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa" .






Quim Monzó: l'adreça més completa sobre la seua vida i obra

 Quim Monzó a la UOC en el panorama de la literatura catalana contemporània

Quim Monzó al Pen Club; hi ha textos de la seua obra

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2197384 (Ruta literària pels escenaris de l’obra de Quim Monzó)

http://vilaweb.tv/?video=4976 (Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt, 2007)




Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt, 2007

Quim Monzó a Viquipèdia, lloc comú de tothom



 Quim Monzó a un club de lectura

Article d’Enric Balaguer sobre El perquè de tot plegat

Mil cretins, de Quim Monzó, esdevé una pel·lícula de Ventura Pons


    Com es responen les preguntes sobre el text

    En el model actual de prova d'accés a la universitat no es fa un comentari complet d'un text, sinó que es fan preguntes concretes respecte al tema, el resum, la variació lingüística o la valoració personal del contingut  que planteja.


    No obstant això, la resposta a aquestes preguntes exigeixen una anàlisi i un comentari crític  del text, cosa que implica la realització d’una sèrie de tasques que corresponen a moments diferents, o fases, del procés de redacció.

    Fase de lectura i anàlisi       
    • Cal realitzar una lectura completa del text per fer-se una idea general del tema que tracta.
    •  A continuació cal llegir detingudament cada paràgraf i localitzar la idea principal que aporta cada un.
    • Després s’haurà d’identificar la idea principal del text (en quina part apareix, quins mots utilitza el text per a expressar-la, quines idees secundàries hi ha, etc.).
    • També s’han de localitzar i d’identificar els aspectes de contingut i formals del text que convé analitzar. Per això anirà bé subratllar, de forma selectiva, els mots i les expressions que més interessen a fi que permeta una localització ràpida.
    • Cal numerar les línies o els versos del text de cinc en cinc, si no estan numerats en l'original

    Fase de redacció                  
    • S’ha d’elaborar un guió de la redacció de la pregunta que continga, de forma ordenada i breu, els punts més importants que s’hi han de tractar.
    • Cal adequar-se al registre corresponent als textos de l’àmbit acadèmic (cal trobar el to i l’estil més adient per a la situació comunicativa que significa redactar un comentari de text com a exercici acadèmic).
    • Cal tenir present el temps de què es disposa per a respondre les preguntes. 
    • Cal que hi haja una adequació a la finalitat de la pregunta, és a dir, al context de producció, com ara a l’àmbit acadèmic (un exercici de classe, un examen d’avaluació, la prova de selectivitat, etc.).
    • S’ha d’emprar la terminologia específica del comentari de text (conceptes generals com ara coherència, adequació o cohesió; elements lingüístics que ajuden a descriure el text com mecanismes de referència, díctics o recursos de modalització; etc.).
    • S’ha de vigilar molt bé l’expressió lingüística general: l’ús del lèxic no específic ha de demostrar un bon domini del vocabulari (cal usar els sinònims, els aclariments, les explicacions, etc.); utilització variada de connectors que enllacen els paràgrafs o que introdueixen cada segment de text; cada paràgraf només ha de tractar una idea principal; etc.
    • S’ha de tenir una cura especial en aspectes bàsics com ara l’ortografia.
    • Formalment, cal que hi haja una presentació neta i que siga bona de llegir (amb separació dels paràgrafs, amb màrgens i sagnats i sense esmenes).

    Fase de revisió                       Una vegada feta la redacció de la pregunta, s’ha de rellegir amb atenció i cal fixar-se en les qüestions següents:
    • Cal fer una revisió dels continguts: grau d'ajustament a l’esquema previst; inclusió d’algun aspecte fonamental que s’havia oblidat; eliminació de redundàncies (algun paràgraf repetit); supressió d’alguna idea contradictòria; etc.
    • S’ha de revisar la normativa lingüística: ortografia (consonants, accentuació, etc.), morfologia (ús del plural, temps verbals, etc.), sintaxi (construcció de les frases, concordances, etc.), lèxic i semàntica (vocabulari precís i expressions lingüístiques genuïnes, sense barbarismes); etc.
    • Convé subratllar els mots o les expressions que es vulguen remarcar especialment.

    Prova d'accés a la universitat


    Ací teniu la pàgina principal sobre les PAU (proves d'accés a la universitat) on s'explica tot el procediment, des de la matrícula, el calendari dels exàmens o les reclamacions.  Podeu tenir més informació a l'adreça del departament de Filologia Catalana, entreu-hi i aneu a Espai de l'alumne, "Proves d'accés a la Universitat" (exactament us interessen les que só a partir del 2010, les d'anys anteriors són obsoletes)


    Conéixer Mercè Rodoreda







    Recordeu que el tema 3 de literatura parla de Mercè Rodoreda ("La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què"). Ací teniu les principals fonts d'informació sobre la seua obra. Us pot servir per a elaborar el tema corresponent.



    • La pàgina més important sobre Mercè Rodoreda, a la Universitat Oberta de Catalunya
    •   AELC, Mercè Rodoreda; pàgina oficial de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
    •  La Fundació Mercè Rodoreda. Hi ha referències biogràfiques i sobre la seua obra
    •  Ressenya sobre Aloma, Penclub
    •  Ressenya 2 sobre Aloma, Penclub