Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n de batx. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n de batx. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 d’abril del 2011

Com una casa

Respostes enginyoses a una pregunta de producció escrita fetes per alumnes de 2n de batxillerat



“Redacta una descripció d’aquesta classe en la qual apareguen com a mínim 6 paraules referides al vocabulari que hem treballat en la part de gramàtica de la unitat 5, referit a la casa i la construcció en general [cimentació, frontissa, pestell, espieta, rebost, làmpada, teulada, terrassa, cuina, sòcol, corredor o passadís, sala d’estar, aixeta, envà, endoll, el terra, trespol o sostre, tauleta de nit, ximenera o xemeneia o fumeral, taula braser, bany o lavabo, habitació dels mals endreços, picaporta, gratacel] (100 paraules aproximadament)”

Resposta 1 [JMM]
 
“Aquesta classe no és molt gran, per això no hi ha moltes làmpades que ens donen llum. Pense que aquesta classe tampoc té una bona cimentació, perquè es troba situada a la segona planta de l’institut i la teulada tampoc és molt bona, perquè hi ha una altra planta. Ara és l’hora de parlar de la porta, per on tot el món vol fugir de la classe quan sona la campana. No és molt gran, però té un vidre per on podem mirar cap a fora, per això la porta no té espieta. El que més m’agrada de la porta de la meua classe és que té un sòcol molt bonic, tot el món ho sap, però mai ningú ho diu, pense que està una mica infravalorat; si jo fóra una porta, m’agradaria tenir aquest sòcol. Aquesta classe no és perfecta, falta una aixeta per a portar-nos l’element que ens dóna la vida, el que tothom necessita d’una forma o d’una altra. Si aquesta classe tinguera una aixeta seria la millor classe del món. M’agrada molt aquesta classe” [un bon exemple de no dir res en més de 100 paraules, però clar, la pregunta també és una mica destrellatada]

Resposta 2 [JCSG]


“La meua casa no és tan gran com m’agradaria, però no es pot dir que siga petita. Ara que arriba l’estiu, és ben segur que passaré molt de temps en la terrassa, per a lluitar contra la calor que farà. A mi, personalment, m’hauria agradat viure a un gratacel, que tot l’edifici fora meu, però cal baixar de la lluna de València i viure la realitat, i la realitat és que no m’ho puc permetre. La meua família, un dels “luxes" que es pot permetre -per dir-ho així- és canviar el sòcol per un encara més bonic. Això es fa perquè ma mare és una enamorada de la decoració. Molt prompte posarem aïllants per tots els endolls de la casa, ja que el meu gat va morir electrificat (pobret). El cas és que en aquesta casa vivim des de fa poc. De l’anterior ens en vam anar perquè es va enderrocar un envà molt important i ens vam quedar sense casa. Va ser una sort el fet que disporàrem d’una assegurança. La sala d’estar és com la meua segona habitació. Allí tenim televisió, videoconsoles, l’ordinador...poc més per a divertir-se es pot demanar. I amb això acabe aquesta redacció, que tinc un poc de pressa perquè no sé si he tancat bé les aixetes i sóc capaç d’inundar tota la casa...i ara ja no tenim cap assegurança” [És una sort que estiga ben escrita, perquè l’adequació no és precisament una propietat de l’autor. I la reconversió de la classe en la casa és una llicència permesa.]

Resposta 3 [JSDLO]

“La meua classe és molt gran. L’envà comunica amb la classe de primer de batxillerat i al terra hi ha un sòcol. Al trespol hi ha, també, diverses llànties com a enllumenat de la classe. Quan el professor porta l’ordinador, ha d’endollar-lo a l’endoll perquè funcione. Si vols, pots anar al bany a rentar-te les mans a l’aixeta. Si baixes a esmorzar, et poden fer un entrepà de pernil a la cuina sense foc de l’institut, però també pots demanar llepolies o alguna cosa dolça, com pastissets. Tots els aliments es guarden al rebost.” [Bona forma d’emparellar les paraules gairebé justes: en falten 6...però no ho tindrem en compte]

Resposta 4 [AM]

 “La meua classe, com que és una classe i no una casa, té una porta normal i per tant no té ni picaporta ni tampoc espieta. Això sí, la porta té un vidre a un costat, entre les frontisses i el pestell, que deixa veure qui passa pel corredor o passadís. Sembla que l’edifici està assentat sobre una bona cimentació, ja que no ha caigut a pesar dels sacsejos que rep cada dia. Com que és una classe i no una casa, no tenim sala d’estar on posar una taula braser per seure a jugar a les cartes, ni tampoc hi ha aixeta, perquè algú podria arruixar els companys en un moment de deliri. Hi ha qui ha proposat que instal·lem una cuina al terra, per a escalfar els entrepans abans de l’esmorzar, però la idea no ha tingut gaire èxit. Ara, això sí, tenim un armari que fa de rebost. Si ho demanem per favor, els professors ens deixen anar al bany o lavabo, que de vegades sembla una habitació dels mals endreços, per la foscor i per les olors. L’envà de davant té una pissarra verda penjada: molt poc original. Al sostre, altrament anomenat trespol (com diu Josep), hi ha uns llums quadrats, sis làmpades que il·luminen l’aula els dies de núvols o les primeres hores en hivern. D’allí també penja el projector des del qual veiem algunes presentacions quan el professor du el portàtil i el connecta a l’endoll de la paret. Si miràrem per fora, veuríem que l’institut no és cap gratacel, a pesar de tenir una ximenera o xemeneia imponent (diu que també es diu fumeral), record de l’ús industrial anterior. A la part de dalt hi ha una teulada a través de la qual es pot accedir a una terrassa que no podem utilitzar si no volem que ens facen un “parte””. [què hi farem!!!]


diumenge, 13 de febrer del 2011

Tema 5 de literatura


QUIM MONZÓ A INTERNET

Ací teniu algunes fonts d'informació per a l'elaboració del tema 5 de literatura "Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa" .






Quim Monzó: l'adreça més completa sobre la seua vida i obra

 Quim Monzó a la UOC en el panorama de la literatura catalana contemporània

Quim Monzó al Pen Club; hi ha textos de la seua obra

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2197384 (Ruta literària pels escenaris de l’obra de Quim Monzó)

http://vilaweb.tv/?video=4976 (Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt, 2007)




Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt, 2007

Quim Monzó a Viquipèdia, lloc comú de tothom



 Quim Monzó a un club de lectura

Article d’Enric Balaguer sobre El perquè de tot plegat

Mil cretins, de Quim Monzó, esdevé una pel·lícula de Ventura Pons


    Com es responen les preguntes sobre el text

    En el model actual de prova d'accés a la universitat no es fa un comentari complet d'un text, sinó que es fan preguntes concretes respecte al tema, el resum, la variació lingüística o la valoració personal del contingut  que planteja.


    No obstant això, la resposta a aquestes preguntes exigeixen una anàlisi i un comentari crític  del text, cosa que implica la realització d’una sèrie de tasques que corresponen a moments diferents, o fases, del procés de redacció.

    Fase de lectura i anàlisi       
    • Cal realitzar una lectura completa del text per fer-se una idea general del tema que tracta.
    •  A continuació cal llegir detingudament cada paràgraf i localitzar la idea principal que aporta cada un.
    • Després s’haurà d’identificar la idea principal del text (en quina part apareix, quins mots utilitza el text per a expressar-la, quines idees secundàries hi ha, etc.).
    • També s’han de localitzar i d’identificar els aspectes de contingut i formals del text que convé analitzar. Per això anirà bé subratllar, de forma selectiva, els mots i les expressions que més interessen a fi que permeta una localització ràpida.
    • Cal numerar les línies o els versos del text de cinc en cinc, si no estan numerats en l'original

    Fase de redacció                  
    • S’ha d’elaborar un guió de la redacció de la pregunta que continga, de forma ordenada i breu, els punts més importants que s’hi han de tractar.
    • Cal adequar-se al registre corresponent als textos de l’àmbit acadèmic (cal trobar el to i l’estil més adient per a la situació comunicativa que significa redactar un comentari de text com a exercici acadèmic).
    • Cal tenir present el temps de què es disposa per a respondre les preguntes. 
    • Cal que hi haja una adequació a la finalitat de la pregunta, és a dir, al context de producció, com ara a l’àmbit acadèmic (un exercici de classe, un examen d’avaluació, la prova de selectivitat, etc.).
    • S’ha d’emprar la terminologia específica del comentari de text (conceptes generals com ara coherència, adequació o cohesió; elements lingüístics que ajuden a descriure el text com mecanismes de referència, díctics o recursos de modalització; etc.).
    • S’ha de vigilar molt bé l’expressió lingüística general: l’ús del lèxic no específic ha de demostrar un bon domini del vocabulari (cal usar els sinònims, els aclariments, les explicacions, etc.); utilització variada de connectors que enllacen els paràgrafs o que introdueixen cada segment de text; cada paràgraf només ha de tractar una idea principal; etc.
    • S’ha de tenir una cura especial en aspectes bàsics com ara l’ortografia.
    • Formalment, cal que hi haja una presentació neta i que siga bona de llegir (amb separació dels paràgrafs, amb màrgens i sagnats i sense esmenes).

    Fase de revisió                       Una vegada feta la redacció de la pregunta, s’ha de rellegir amb atenció i cal fixar-se en les qüestions següents:
    • Cal fer una revisió dels continguts: grau d'ajustament a l’esquema previst; inclusió d’algun aspecte fonamental que s’havia oblidat; eliminació de redundàncies (algun paràgraf repetit); supressió d’alguna idea contradictòria; etc.
    • S’ha de revisar la normativa lingüística: ortografia (consonants, accentuació, etc.), morfologia (ús del plural, temps verbals, etc.), sintaxi (construcció de les frases, concordances, etc.), lèxic i semàntica (vocabulari precís i expressions lingüístiques genuïnes, sense barbarismes); etc.
    • Convé subratllar els mots o les expressions que es vulguen remarcar especialment.

    Prova d'accés a la universitat


    Ací teniu la pàgina principal sobre les PAU (proves d'accés a la universitat) on s'explica tot el procediment, des de la matrícula, el calendari dels exàmens o les reclamacions.  Podeu tenir més informació a l'adreça del departament de Filologia Catalana, entreu-hi i aneu a Espai de l'alumne, "Proves d'accés a la Universitat" (exactament us interessen les que só a partir del 2010, les d'anys anteriors són obsoletes)


    Conéixer Mercè Rodoreda







    Recordeu que el tema 3 de literatura parla de Mercè Rodoreda ("La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què"). Ací teniu les principals fonts d'informació sobre la seua obra. Us pot servir per a elaborar el tema corresponent.



    • La pàgina més important sobre Mercè Rodoreda, a la Universitat Oberta de Catalunya
    •   AELC, Mercè Rodoreda; pàgina oficial de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
    •  La Fundació Mercè Rodoreda. Hi ha referències biogràfiques i sobre la seua obra
    •  Ressenya sobre Aloma, Penclub
    •  Ressenya 2 sobre Aloma, Penclub

    Pràctica de comentari de text


     
    Us deixe un text perquè feu pràctiques de les qüestions de comentari que entren en l'examen. Les revisarem a classe dimarts i divendres que ve. 


    El primer sexe

    Isabel-Clara Simó
    Per a què serveixen els homes? No us penseu que això que dic és una provocació, una ofensa o una boutade, sinó una pregunta molt seriosa que es fan els biòlegs, que no acaben d'entendre les despeses energètiques que gasta la natura per tenir dos sexes, el superflu, que és masculí, i el fonamental, que és el femení.                                      

    Tot això s'explica en un reportatge magnífic de Der Spiegel que reprodueix El Temps. La natura, en matèria sexual si més no, és força bèstia, i sovint tracta els mascles amb inusitada crueltat: més del vuitanta per cent de les espècies maten per amor, entre les quals els escorpins, els mosquits i sobretot les femelles devoradores de mascles, entre les quals destaquen les aranyes. La mort del mascle aranya després de copular és horrible, molt més que la de la moderada Mantis religiosa, tan famosa. I és que la natura no sap què fer amb els mascles un cop han prenyat les femelles. Estudiar la vida dels abellots, per exemple, és una lliçó depriment, que no us recomano als homes de caràcter malencònic. 

    Però ara ja comencen a entendre la causa de la bifurcació sexual, car hi ha fermes teories sobre la selecció de l'espècie que aquesta facilita. Les femelles en general són molt selectives, per procrear els millors exemplars. Un cas extrem és el de la Uca fortipata, un tipus de cranc que fa un test molt minuciós entre els candidats a parella per tal de triar-ne el millor: revisen les coves dels mascles fins a trobar el més laboriós i net. Per aquest motiu, els biòlegs adverteixen de la necessitat que les femelles humanes practiquin la poliàndria. En benefici de la descendència, eh?, que no ho dic per frivolitat.

    Publicat al diari Avui, dissabte 14 de gener de 2006

     
    1. Digueu el tema del text
    2. Feu un resum de 150 paraules
    3. Digueu i justifica l'estructura del text (estructura externa i estructura interna)

    Corregiré les pràctiques que m'envieu  per escrit i les tindré en compte com a nota de classe (només si és positiva). Bona proposta la meua, oi?

    TREBALL SOBRE L'EXPOSICIÓ DEL TEMA DE LITERATURA





    1. El treball es fa per parelles. Extraordinàriament, alguna persona pot fer-lo sol.

    2. Què s'ha de fer?
    • S'ha de fer un PowerPoint sobre el tema triat que us servirà de suport per a fer l'exposició oral a classe.
    • El temps de realització de l'exposició oral es repartirà equitativament entre els dos membres de la parella.
    • Convé que, a més a més, us feu un guió escrit de l'exposició
    3. Quan es fan les exposicions?
    • Les exposicions es faran a partir de la segona setmana de gener, després d'incorporar-nos en passar les vacances de Nadal.
    • Seguirem un ordre cronològic. És a dir, els primers a exposar seran els que tenen els primers temes i els últims exposaran al final.
    • Les exposicions es faran cada dilluns i si és festiu les farem dimarts. Cada dia se'n faran 2.
    4. Com es fa un PowerPoint? Supose que tothom sap fer-ne, però us anirà bé si teniu en compte algunes indicacions:


    • Eviteu omplir les pàgines amb text. N'hi ha prou amb frases, idees o esquemes

    • Poseu les fotos i gifs que siguen il·lustratius

    • Poseu un fons que faça remarcar el text i les imatges

    • Penseu en l'objectiu del ppt: ajudar-vos a fer l'exposició oral del treball realitzat

    • Alguns tutorials de PowerPoint: 1, 2, 3
    5. Com es fa una exposió oral?
    • Tingueu en compte els receptors
    • Mesureu el temps (10'-20')
    • Intenteu implicar els assistents amb alguna informació compartida
    • Poseu exemples clars
    • Demaneu la complicitat dels receptors
    • Si alguna informació no queda massa clara, proveu de dir-la d’una altra manera o demaneu als receptors si han entés el que heu dit
    • Planifiqueu la posada en escena: controleu els espais (la taula, el canó i la pantalla de projecció, la disposició de l’aula, el guió escrit, etc.)
    • Tingueu en compte la vostra comoditat (postura, posició davant el públic, etc.)
    • Feu-vos un petit guió escrit que tindreu a mà (un full com a màxim)
    • Vigileu la pronunciació. Articuleu correctament els sons, vocalitzeu i feu que la vostra veu arribe fins a l’última fila de l’aula
    • Mireu el públic. No feu l’explicació al professor només
    • Si se us oblida res, no patiu, mireu el guió o atureu-vos i repasseu mentalment què acabeu de dir i què us queda per dir
    • Si esteu segurs, tot anirà bé. Tingueu coratge, rigorositat i tot serà oli en un cresol 
    •  
       
      I els assistents què faran? Escoltar atentament la vostra intervenció i valorar-la d'acord amb la fitxa d'avaluació de l'exposició. Però no patiu, és la mateixa que fareu servir vosaltres per a valorar-los a ells.