divendres, 25 de març del 2011

Maria Beneyto, poetessa i narradora


Enguany hauríem de quedar-nos amb les celebracions alegres, amb el centenari del naixement d'Enric Valor, el centenari de la mort de Teodor Llorente (no per la mort, és clar, sinó per l'homenatge merescut) i també amb el regust, el bon gust, per l'any Borja. No obstant això, hem de constatar que dues figures de la nostra literatura contemporània ens han deixat. El benissenc Josep Iborra va faltar el 26 de febrer passat.

 

Maria Beneyto, a qui homenatjàrem el dia de la dona al nostre institut, ens acaba de deixar el dia 15 de març. Les millors paraules per parlar-ne, de l'autora, de la seua obra, són les seues. Ací en teniu una mostra.





L’ENGANY
 
Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
                              la vida.
  Maria Beneyto, Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997.


Podeu llegir ací la ressenya sobre l'obra de Maria Beneyto que Enric Sòria ha fet recentment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada