diumenge, 13 de febrer de 2011

Com es responen les preguntes sobre el text

En el model actual de prova d'accés a la universitat no es fa un comentari complet d'un text, sinó que es fan preguntes concretes respecte al tema, el resum, la variació lingüística o la valoració personal del contingut  que planteja.


No obstant això, la resposta a aquestes preguntes exigeixen una anàlisi i un comentari crític  del text, cosa que implica la realització d’una sèrie de tasques que corresponen a moments diferents, o fases, del procés de redacció.

Fase de lectura i anàlisi       
  • Cal realitzar una lectura completa del text per fer-se una idea general del tema que tracta.
  •  A continuació cal llegir detingudament cada paràgraf i localitzar la idea principal que aporta cada un.
  • Després s’haurà d’identificar la idea principal del text (en quina part apareix, quins mots utilitza el text per a expressar-la, quines idees secundàries hi ha, etc.).
  • També s’han de localitzar i d’identificar els aspectes de contingut i formals del text que convé analitzar. Per això anirà bé subratllar, de forma selectiva, els mots i les expressions que més interessen a fi que permeta una localització ràpida.
  • Cal numerar les línies o els versos del text de cinc en cinc, si no estan numerats en l'original

Fase de redacció                  
  • S’ha d’elaborar un guió de la redacció de la pregunta que continga, de forma ordenada i breu, els punts més importants que s’hi han de tractar.
  • Cal adequar-se al registre corresponent als textos de l’àmbit acadèmic (cal trobar el to i l’estil més adient per a la situació comunicativa que significa redactar un comentari de text com a exercici acadèmic).
  • Cal tenir present el temps de què es disposa per a respondre les preguntes. 
  • Cal que hi haja una adequació a la finalitat de la pregunta, és a dir, al context de producció, com ara a l’àmbit acadèmic (un exercici de classe, un examen d’avaluació, la prova de selectivitat, etc.).
  • S’ha d’emprar la terminologia específica del comentari de text (conceptes generals com ara coherència, adequació o cohesió; elements lingüístics que ajuden a descriure el text com mecanismes de referència, díctics o recursos de modalització; etc.).
  • S’ha de vigilar molt bé l’expressió lingüística general: l’ús del lèxic no específic ha de demostrar un bon domini del vocabulari (cal usar els sinònims, els aclariments, les explicacions, etc.); utilització variada de connectors que enllacen els paràgrafs o que introdueixen cada segment de text; cada paràgraf només ha de tractar una idea principal; etc.
  • S’ha de tenir una cura especial en aspectes bàsics com ara l’ortografia.
  • Formalment, cal que hi haja una presentació neta i que siga bona de llegir (amb separació dels paràgrafs, amb màrgens i sagnats i sense esmenes).

Fase de revisió                       Una vegada feta la redacció de la pregunta, s’ha de rellegir amb atenció i cal fixar-se en les qüestions següents:
  • Cal fer una revisió dels continguts: grau d'ajustament a l’esquema previst; inclusió d’algun aspecte fonamental que s’havia oblidat; eliminació de redundàncies (algun paràgraf repetit); supressió d’alguna idea contradictòria; etc.
  • S’ha de revisar la normativa lingüística: ortografia (consonants, accentuació, etc.), morfologia (ús del plural, temps verbals, etc.), sintaxi (construcció de les frases, concordances, etc.), lèxic i semàntica (vocabulari precís i expressions lingüístiques genuïnes, sense barbarismes); etc.
  • Convé subratllar els mots o les expressions que es vulguen remarcar especialment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada