Actituds lingüístiques

Tothom té unes actituds lingüístiques que estan determinades per multitud de factors, pels comportaments apresos amb la família o amb les amistats, per l'experiència personal, per les lectures que ha fet al llarg de la vida o per la formació acadèmica que ha rebut. Tothom es comporta lingüísticament com ha aprés a fer-ho i accepta o rebutja unes idees sobre les llengües que tenen a veure amb aquests factors i amb altres variables. Al capdavall, totes les persones són com són per la formació cultural que han acumulat al llarg de la seua vida.

Les actituds que tinguen les persones davant una situació de llengües en contacte repercutiran en la convivència entre els ciutadans que comparteixen un mateix espai geogràfic i llengües diferents. D'aquestes actituds dependrà  que la relació siga de concòrdia o de bel·ligerància.

Ben segur que heu sentit parlar del concepte "nacionalisme lingüístic", sovint aplicat a nacions (o pobles) que reivindiquen la seua llengua, normalment una llengua en situació de subordinació respecte a una altra. Però difícilment associaríeu aquestes veus als parlants de castellà o espanyol.

El catedràtic de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid, el Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera, fa una anàlisi del comportament del que s'anomena "nacionalisme lingüístic espanyol" des d'una perspectiva científica. Escolteu-lo què en diu.

Visualitza el vídeo i respon aquestes preguntes:

1. Què és el nacionalisme lingüístic espanyol? Quines raons el fonamenten?
2. ¿Per què el nacionalisme lingüístic espanyol no admet els mateixos drets per a la resta de llengües amb les quals està en contacte que per a l'espanyol o castellà?
3. ¿Creus que els nacionalismes basc, gallec o català es basen en els mateixos plantejaments? Explica-ho.
4. ¿Quines actituds socials es deriven de l'assumpció d'idees com les que analalitza críticament el Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera?
5. Per què el conferenciant parla de "raons extralingüístiques"?
6. Busca informació a la xarxa (o en enciclopèdies tradicionals) sobre les actituds lingüístiques que es generen en les societats on conviuen dues o més llengües en contacte. Redacta en un text de 250 paraules les teues conclusions i exposa-les a la classe.

Pa negre, un panet molt ben pastat

Emili Teixidor, autor de la novel·la Pa negre, (Columna, 2003), deu estar content i orgullós, amb raó, que la seua criatura haja donat fruits cinematogràfics. Deu fer aquest mig somriure d'avi que se les sap totes, però que encara es sorprén de les coses que passen. Deu pensar que no està gens malament que uns anys després de la seua creació, una novel·la com un pa ben pastat i millor cuit, assaonat i fet a la fleca de llenya, com es fan els bons pans, haja infantat una filla, molt digna i ben eixerida, en la gran pantalla. 

Pa negre, la pel·lícula, acaba de guanyar 9 premis Goya en l'edició d'enguany. Un munt de felicitacions per al director de la pel·lícula, Agustí Villaronga, i per a tots els que han fet possible que l'obra original de l'escriptor Emili Teixidor siga un èxit al cinema (millor actor i actriu revelació, millor actriu...i així fins a nou). Podeu saber-ne més, de la pel·lícula, ací. Ens hem de felicitar que la pel·lícula s'haja filmat en català. I que es distribuïsca en la llengua original. També a casa nostra? Ho veurem. Si algú encara no coneix la novel·la original, ara té l'ocasió de llegir el Pa negre d'Emili Teixidor. Abans o després de la traducció al cinema, tant se val. O depén dels gustos, és clar.

Tema 5 de literatura

QUIM MONZÓ A INTERNET

Ací teniu algunes fonts d'informació per a l'elaboració del tema 5 de literatura "Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa" .

Quim Monzó: l'adreça més completa sobre la seua vida i obra

 Quim Monzó a la UOC en el panorama de la literatura catalana contemporània

Quim Monzó al Pen Club; hi ha textos de la seua obra

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2197384 (Ruta literària pels escenaris de l’obra de Quim Monzó)

http://vilaweb.tv/?video=4976 (Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt, 2007)




Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt, 2007

Quim Monzó a Viquipèdia, lloc comú de tothom



 Quim Monzó a un club de lectura

Article d’Enric Balaguer sobre El perquè de tot plegat

Mil cretins, de Quim Monzó, esdevé una pel·lícula de Ventura Pons

Com es responen les preguntes sobre el text

En el model actual de prova d'accés a la universitat no es fa un comentari complet d'un text, sinó que es fan preguntes concretes respecte al tema, el resum, la variació lingüística o la valoració personal del contingut  que planteja.

No obstant això, la resposta a aquestes preguntes exigeixen una anàlisi i un comentari crític  del text, cosa que implica la realització d’una sèrie de tasques que corresponen a moments diferents, o fases, del procés de redacció.

Fase de lectura i anàlisi       

• Cal realitzar una lectura completa del text per fer-se una idea general del tema que tracta.
•  A continuació cal llegir detingudament cada paràgraf i localitzar la idea principal que aporta cada un.
• Després s’haurà d’identificar la idea principal del text (en quina part apareix, quins mots utilitza el text per a expressar-la, quines idees secundàries hi ha, etc.).
• També s’han de localitzar i d’identificar els aspectes de contingut i formals del text que convé analitzar. Per això anirà bé subratllar, de forma selectiva, els mots i les expressions que més interessen a fi que permeta una localització ràpida.
• Cal numerar les línies o els versos del text de cinc en cinc, si no estan numerats en l'original

Fase de redacció                  

• S’ha d’elaborar un guió de la redacció de la pregunta que continga, de forma ordenada i breu, els punts més importants que s’hi han de tractar.
• Cal adequar-se al registre corresponent als textos de l’àmbit acadèmic (cal trobar el to i l’estil més adient per a la situació comunicativa que significa redactar un comentari de text com a exercici acadèmic).
• Cal tenir present el temps de què es disposa per a respondre les preguntes. 
• Cal que hi haja una adequació a la finalitat de la pregunta, és a dir, al context de producció, com ara a l’àmbit acadèmic (un exercici de classe, un examen d’avaluació, la prova de selectivitat, etc.).
• S’ha d’emprar la terminologia específica del comentari de text (conceptes generals com ara coherència, adequació o cohesió; elements lingüístics que ajuden a descriure el text com mecanismes de referència, díctics o recursos de modalització; etc.).
• S’ha de vigilar molt bé l’expressió lingüística general: l’ús del lèxic no específic ha de demostrar un bon domini del vocabulari (cal usar els sinònims, els aclariments, les explicacions, etc.); utilització variada de connectors que enllacen els paràgrafs o que introdueixen cada segment de text; cada paràgraf només ha de tractar una idea principal; etc.
• S’ha de tenir una cura especial en aspectes bàsics com ara l’ortografia.
• Formalment, cal que hi haja una presentació neta i que siga bona de llegir (amb separació dels paràgrafs, amb màrgens i sagnats i sense esmenes).

Fase de revisió                       Una vegada feta la redacció de la pregunta, s’ha de rellegir amb atenció i cal fixar-se en les qüestions següents:

• Cal fer una revisió dels continguts: grau d'ajustament a l’esquema previst; inclusió d’algun aspecte fonamental que s’havia oblidat; eliminació de redundàncies (algun paràgraf repetit); supressió d’alguna idea contradictòria; etc.
• S’ha de revisar la normativa lingüística: ortografia (consonants, accentuació, etc.), morfologia (ús del plural, temps verbals, etc.), sintaxi (construcció de les frases, concordances, etc.), lèxic i semàntica (vocabulari precís i expressions lingüístiques genuïnes, sense barbarismes); etc.
• Convé subratllar els mots o les expressions que es vulguen remarcar especialment.

Prova d'accés a la universitat

Ací teniu la pàgina principal sobre les PAU (proves d'accés a la universitat) on s'explica tot el procediment, des de la matrícula, el calendari dels exàmens o les reclamacions.  Podeu tenir més informació a l'adreça del departament de Filologia Catalana, entreu-hi i aneu a Espai de l'alumne, "Proves d'accés a la Universitat" (exactament us interessen les que só a partir del 2010, les d'anys anteriors són obsoletes)

Conéixer Mercè Rodoreda

Recordeu que el tema 3 de literatura parla de Mercè Rodoreda ("La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què"). Ací teniu les principals fonts d'informació sobre la seua obra. Us pot servir per a elaborar el tema corresponent.

• La pàgina més important sobre Mercè Rodoreda, a la Universitat Oberta de Catalunya
•   AELC, Mercè Rodoreda; pàgina oficial de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
•  La Fundació Mercè Rodoreda. Hi ha referències biogràfiques i sobre la seua obra
•  Ressenya sobre Aloma, Penclub
•  Ressenya 2 sobre Aloma, Penclub

Pràctica de comentari de text

 

Us deixe un text perquè feu pràctiques de les qüestions de comentari que entren en l'examen. Les revisarem a classe dimarts i divendres que ve. 

El primer sexe

Isabel-Clara Simó

Per a què serveixen els homes? No us penseu que això que dic és una provocació, una ofensa o una boutade, sinó una pregunta molt seriosa que es fan els biòlegs, que no acaben d'entendre les despeses energètiques que gasta la natura per tenir dos sexes, el superflu, que és masculí, i el fonamental, que és el femení.                                      

Tot això s'explica en un reportatge magnífic de Der Spiegel que reprodueix El Temps. La natura, en matèria sexual si més no, és força bèstia, i sovint tracta els mascles amb inusitada crueltat: més del vuitanta per cent de les espècies maten per amor, entre les quals els escorpins, els mosquits i sobretot les femelles devoradores de mascles, entre les quals destaquen les aranyes. La mort del mascle aranya després de copular és horrible, molt més que la de la moderada Mantis religiosa, tan famosa. I és que la natura no sap què fer amb els mascles un cop han prenyat les femelles. Estudiar la vida dels abellots, per exemple, és una lliçó depriment, que no us recomano als homes de caràcter malencònic. 

Però ara ja comencen a entendre la causa de la bifurcació sexual, car hi ha fermes teories sobre la selecció de l'espècie que aquesta facilita. Les femelles en general són molt selectives, per procrear els millors exemplars. Un cas extrem és el de la Uca fortipata, un tipus de cranc que fa un test molt minuciós entre els candidats a parella per tal de triar-ne el millor: revisen les coves dels mascles fins a trobar el més laboriós i net. Per aquest motiu, els biòlegs adverteixen de la necessitat que les femelles humanes practiquin la poliàndria. En benefici de la descendència, eh?, que no ho dic per frivolitat.

Publicat al diari Avui, dissabte 14 de gener de 2006

 

1. Digueu el tema del text

2. Feu un resum de 150 paraules

3. Digueu i justifica l'estructura del text (estructura externa i estructura interna)

Corregiré les pràctiques que m'envieu  per escrit i les tindré en compte com a nota de classe (només si és positiva). Bona proposta la meua, oi?

TREBALL SOBRE L'EXPOSICIÓ DEL TEMA DE LITERATURA

1. El treball es fa per parelles. Extraordinàriament, alguna persona pot fer-lo sol.

2. Què s'ha de fer?

• S'ha de fer un PowerPoint sobre el tema triat que us servirà de suport per a fer l'exposició oral a classe.
• El temps de realització de l'exposició oral es repartirà equitativament entre els dos membres de la parella.
• Convé que, a més a més, us feu un guió escrit de l'exposició

3. Quan es fan les exposicions?

• Les exposicions es faran a partir de la segona setmana de gener, després d'incorporar-nos en passar les vacances de Nadal.
• Seguirem un ordre cronològic. És a dir, els primers a exposar seran els que tenen els primers temes i els últims exposaran al final.
• Les exposicions es faran cada dilluns i si és festiu les farem dimarts. Cada dia se'n faran 2.

4. Com es fa un PowerPoint? Supose que tothom sap fer-ne, però us anirà bé si teniu en compte algunes indicacions:

• Eviteu omplir les pàgines amb text. N'hi ha prou amb frases, idees o esquemes

• Poseu les fotos i gifs que siguen il·lustratius

• Poseu un fons que faça remarcar el text i les imatges

• Penseu en l'objectiu del ppt: ajudar-vos a fer l'exposició oral del treball realitzat

• Alguns tutorials de PowerPoint: 1, 2, 3

5. Com es fa una exposió oral?

• Tingueu en compte els receptors
• Mesureu el temps (10'-20')
• Intenteu implicar els assistents amb alguna informació compartida
• Poseu exemples clars
• Demaneu la complicitat dels receptors
• Si alguna informació no queda massa clara, proveu de dir-la d’una altra manera o demaneu als receptors si han entés el que heu dit
• Planifiqueu la posada en escena: controleu els espais (la taula, el canó i la pantalla de projecció, la disposició de l’aula, el guió escrit, etc.)
• Tingueu en compte la vostra comoditat (postura, posició davant el públic, etc.)
• Feu-vos un petit guió escrit que tindreu a mà (un full com a màxim)
• Vigileu la pronunciació. Articuleu correctament els sons, vocalitzeu i feu que la vostra veu arribe fins a l’última fila de l’aula
• Mireu el públic. No feu l’explicació al professor només
• Si se us oblida res, no patiu, mireu el guió o atureu-vos i repasseu mentalment què acabeu de dir i què us queda per dir
• Si esteu segurs, tot anirà bé. Tingueu coratge, rigorositat i tot serà oli en un cresol 
 

 

I els assistents què faran? Escoltar atentament la vostra intervenció i valorar-la d'acord amb la fitxa d'avaluació de l'exposició. Però no patiu, és la mateixa que fareu servir vosaltres per a valorar-los a ells.