dimarts, 26 de novembre del 2013

Tirant de TIC

Els resums es poden fer raonablement bé (amb paraules dels aprenents, amb un escrit objectiu, etc.) o més aïna malament (excessivament literals, incomplets, redundants, etc.). En qualsevol cas, resumir sempre és condensar una informació originàriament extensa en una altra de més reduïda, i això es pot fer, per exemple, amb un text de 100 paraules, amb una seqüència organitzada d'imatges al·lusives o amb una llista de frases. 

Hem demanat als alumnes que facen, amb l'aplicació Photopeachun resum d'un capítol, o de dos, del llibre de lectura Tirant lo Blanc. Al capdavall, es tracta de contar una història. I açò és el que conten. Passeu, passeu i gaudiu-ne.

TIRANT LO BLANC a PhotoPeach

 


Declaració de Tirant a PhotoPeach

   

 

dimecres, 20 de novembre del 2013

Bodes sordes a Constantinoble

http://dvd.es/noticias/_b_tirante_el_blanco_b_en_dvd-20060711010106.html
Com podem fer que el alumnes de 1r de batxillerat es lligen un llibre i no "muiren" en l'intent? Com podem fer que es lligen Tirant lo Blanc i que els agrade? Probablement hem de prendre un parell  de decisions prèviament. La primera, hem de triar-ne una versió adaptada que s'adiga als objectius del curs. Nosaltres hem triat l'edició de Vicens Vives. No és la millor, probablement, però sí que és la més adequada per a uns alumnes que lligen poc en català i que fan un programa d'incorporació progressiva virtual a la ciutat d'Alacant (on és virtual tant el programa, la incorporació com la progressivitat). La segona decisió és elaborar un bona guia de lectura del llibre, cosa que ja depén de la mà (i el cap) que tinga el professor. En aquest cas, en això de saber fer, cadascú escudella el que sap fer de dinar i el que té alçat al rebost. En el nostre cas tenim una matèria primera de qualitat, productes de proximitat i amanits amb la cura de l'enginy, la passió... i els anys. Hi ha més aspectes a tenir en compte, per descomptat, com ara la predisposició dels alumnes, l'interés per la lectura, les habilitats del professor per fer que els alumnes s'hi impliquen i totes les complicitats que es generen en una aula al llarg d'un curs.

Enguany hem provat de fer una animació lectora amb http://photopeach.com/, després de llegir (i explicar) alguns capítols a classe. Cada any ens sorprén que els alumnes es sorprenguen que Tirant lo Blanc continga tantes històries, tan diverses, tan divertides, tan realistes, en molts sentits tan actuals, tan amerades d'una sensualitat que els fa somriure i riure a parts iguals, i que els provoca dir frases com "Quin fava que està fet Tirant!", "Carmesina tenia 14 anys?", "Vaja, Plaerdemavida, quina alcavota!", "I de veres van mantenir la fidelitat tota la vida?", "Lo lloc secret què és, profe?" (açò últim és, òbviament, una pregunta retòrica).

Hem demanat que facen una història amb Photopeach d'un o dos capítols, amb un mínim de 20 fotografies, textos breus al·lusius i tres preguntes de tipus test generades en el programa. Hem fet el model que presentem a continuació. En tenir les seues produccions les afegirem ací. Ens agraden les sorpreses.



dilluns, 23 de setembre del 2013

Recuperacions de setembre



Pel setembre, qui tinga gra que sembre

Setembre ens evoca canvis, canvis d'horaris, d'hàbits, de fidelitats quotidianes. És el temps de la tornada cíclica a la faena, moment esperat per alguns, desitjat i temut a parts iguals. En el nostre petit gran món de l'enseyament, setembre també és el mes de les recuperacions, època dels exàmens extraordinaris (fins que Wert vulga). No dubteu que ben prompte enyorarem la quinzena balsàmica que ens permet gaudir d'una acomodació gradual al pa de cada dia. Enguany hem començat amb bon temps i, com els bons alumnes que aproven en setembre i passen de curs, hem recuperat una carpeta de l'escriptori amb una excursió al Benacantil que férem el 17 de maig passat.

Les activitats extraescolars són una bona idea, ja ho hem dit en altres ocasions. Podem estar d'acord o no sobre com s'han d'organitzar, en quina època sí i en quina no, quants professors hi van o quins alumnes perden els drets d'anar-hi. O si han de ser activitats computables per als sexennis docents. Però és fàcilment comprovable que els beneficis per a l'alumnat són més grans que no els perjudicis. Quina cara fan els alumnes quan els diem que en farem una? No fan mala cara, no, gens ni mica; i si les eixides culturals del centre són de bades, no veges tu! 

El Benacantil i Santa Bàrbara

Conéixer Alacant hauria de ser un deure per a tot l'alumnat de la nostra ciutat. Com una assignatura sense nota. ¿Qui no coneix el Benacantil, el tossal més alt d'Alacant que domina la badia i captiva les mirades? Gairebé totes les muntanyes tenen un vessant màgic. La tradició popular els atorga llegendes, misteris, fets insòlits i èpics dignes de la història desitjada mai millor contada. El Benacantil també té el seu llegat de màgia, de muntanya llegendària, més enllà de la cara del moro (Alí, el pretendent de Càntara; la princesa Zahara).
El castell de Santa Bàrbara domina la ciutat, senyorial, imponent, des del capdamunt del Benacantil, com un guardià del passat a qui han encomanat preservar-la per al futur.

L'excursió 

Protagonistes: alumnat de primer i segon d'ESO. Previsions i logística: Manoli Alzamora i Antonio Pérez. Acompanyament: Eduardo Lillo i jo. L'ascens al Benacantil fou plàcid i constant, férem costera amunt després de deixar arrere els carrers de la ciutat. Deixàvem a l'esquerra el Raval Roig, a la dreta l'Ereta i darrere el Pla del Bon Repòs. L'excursió incloïa activitats de reconeixement dels fets històrics vinculats al castell: conéixer els punts vitals de la fortalesa (les torres de Santa Caterina i de Sant Jordi, la Casa del Governador, els calabossos, la plaça d'armes). Els alumnes rebuscaren al Baluard de Santa Anna la identitat dels canons, abans de culminar la pujada al Matxo del castell des d'on s'albira una ciutat als peus d'un gegant. A un tir de pedra Sant Roc, la Santa Creu i Sant Antoni, i, com un esguit d'asfalt i pedra, la resta de ciutat apareix escampada entre la Serra Grossa, el Tossal del castell de Sant Ferran i la mar, amb una illa de Tabarca emboirada en la distància.




Notícies relacionades

dimecres, 27 de març del 2013

Poseu-me un vers entretants: #DMP2013

21 de març de 2013: Dia mundial de la poesia


Les dates assenyalades al calendari acadèmic són com les celebracions cícliques, sempre tornen i mai no són iguals que l'any anterior. El Dia mundial de la poesia del 2013 venia amb l'experiència de l'any passat i amb la participació multilingüe dels alumnes del curs passat.

Enguany, la Institució de les Lletres Catalanes ha triat el poema "Només la veu" de Zoraida Burgos perquè represente la veu de la poesia en català, l'ha traduït, com és habitual, a 20 llengües, i ha previst una sèrie d'activitats que podeu consultar al blog institucional. I nosaltres, a l'IES Doctor Balmis, hem fet la nostra.

Hem demanat la participació de companys i d'alumnes i hem fet un bon grapat d'activitats. Hem d'esmentar la faena realitzada per l'alumna de 2n d'ESO Aleksandra Ventsislavova, qui ha traduït el poema de Zoraida Burgos al búlgar, la seua llengua primera. Prèviament vam treballar el poema perquè identificara el sentit figurat del lèxic i de les expressions, les accepcions literàries i poc més, la resta és faena seua, molt bona faena, per descomptat. 

El dia 21 de març ens vam reunir a la sala d'usos múltiples i vam llegir el poema de Zoraida Burgos en algunes de les llengües primeres dels alumnes: àrab (Chaima Lazdam, 2n de batxillerat), rus (Svetlana Chelovechkova, 2n de batxillerat), búlgar (Aleksandra Ventsislavova), romanés (Bianca Cercelaru, 1r de batxillerat). També en les llengües curriculars: català (Belén Pérez, 1r batx i Daniela Roso, 4t ESO), castellà (Alexandra Zárate i Allison Chicaiza, 2n ESO), francés (Sara Brahmi, 1r batx) i anglés (Lusine Damirchyan, 4t ESO i Belén Sánchez, 1r batx). La banda sonora és Mort a Venècia.


Els professors també hi aportàrem les nostres veus: en italià (Victòria Cremades i Antonio Ramon), en castellà (Antonio Belmonte) i en català (Josep M. Escolano). La banda sonora és la 4a simfonia de Mahler.


La celebració també inclogué la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés. Enguany celebrem el 20é aniversari del seu traspàs (avui precisament, dia 27 de març). Vicent Andrés Estellés ens regalà alguns dels versos que formen part de l'imaginari col·lectiu valencià: "Els amants", "Assumiràs la veu d'un poble", "Cançó de la rosa de paper", "M'aclame a tu" i tants i tants altres. 



Ací en teniu una tria feta pels alumnes del nostre centre: "Tot açò que ara ja no pot ser" (Desirée Carcelén, 2n ESO i una lectura a quatre veus), "Cançó de la rosa de paper" (duo de María Rodríguez i Aleksandra Ventsislavova, 2n ESO). La música de fons és de Toti Soler (L'enyor).


I finalment, una aportació dels alumnes de Didàctica de la llengua i la literatura de la Universitat d'Alacant. Els alumnes llegiren el poema en català (José Manuel Gomis), portugués (Roseli Rodrigues) i anglés (Anabel Martínez). La banda sonora és la 4a simfonia de Mahler.


La poesia bé val una festa.

dilluns, 11 de març del 2013

Poesia avantguardista: cal·ligrames

Programa de 4t d'ESO: la literatura d'avantguardes. Els alumnes se sorprenen que els manifestos del Futurisme, de Dadaisme o del Surrealisme pretenguen trencar la sintaxi ordenada que ells coneixen, que se suprimisquen els signes de puntuació o que hi haja la possibilitat de fer literatura amb la tècnica de l'escriptura automàtica.
Llegim els pensaments de Marinetti, les creacions de Joan Salvat-Papasseit, de Josep Maria Junoy. Però es queden amb els cal·ligrames: la poesia visual, la construcció d'un poema mitjançant la unió de la forma i el contingut, la creació estètica al voltant del contorn d'un objecte, d'un animal, d'una figura..

Josep Maria Junoy


Joan Salvat-Papasseit

Guillaume Apollinaire

I proven de fer-ne alguns, de forma reeixida.





Lucero Hoyos i Andrea Rojas
  

diumenge, 10 de febrer del 2013

València és a una passa

Torre de Serrans (entrada nord a València, s. XV)

L'agenda
Divendres 8 de febrer, dia de sol incert, records de vents anteriors i previsió de plovisqueig a mitjan vesprada, teníem una cita amb València. Hi vam anar amb els alumnes de primer i segon d'ESO i alguns del PQPI, després d'unes setmanes de seguiment d'un "programa de punts" efectiu i motivador. 

En l'agenda constava anar a veure les Corts Valencianes, la Seu i el Palau del Marqués de Dosaigües

                                               


Organització
Els manifassers de  la cosa, Manoli i Antonio, no es deixaren cap detall al calaix: autoritzacions, llistes, distribucions en els autobusos i tot allò que no es veu però que se sent. Ana, Adela, Maite, Carme i jo férem d'equip de suport: comptabilitat de sumes i restes perquè no es perdera ningú ("Profe, deixa'm que vaja en l'altre autobús, que hi van els meus amics!", "Seieu sempre al mateix seient", "Cordeu-vos les corretges de seguretat", "Un, dos, tres... quaranta-nou i cinquanta: som-hi!, no hi falta ningú").



Els alumnes
Quan el mal ve d'Almansa...
La síndrome Bart Simpson: "Profe, falta molt per a arribar?".
L'estètica de l'educació. Tothom atent a les explicacions en valencià de la guia en les Corts Valencianes, encara que els contara les gestes mítiques de Francesc de Vinatea (defensor dels furs del Regne de València i de qui hi ha una estàtua a l'entrada de les Corts) o els relatara La batalla d'Almansa (massa llunyana de les seues preocupacions). 

La visita al Palau del marqués de Dosaigües va ser massa apressada. No obstant això, els alumnes es fixaven en els detalls, feien fotos del que veien, admiraven les peces de terrissa, el mobiliari antic, es preguntaven com podien viure en un palau tan gran. Tenien curiositat. 

El dinar
Arròs amb pollastre per a uns, truita de dos ous per als que no mengen carn morta sense ritual. Cap problema. Un comportament exquisit. Com havia de ser.

El preu i el valor
Qui pot pensar que una eixida extraescolar no està justificada? Més d'un, segurament. Els que la férem no. Aquesta visita programada per la Conselleria de Governació és un luxe i està molt bé que els nostres alumnes en traguen profit. Com és que encara tenen diners per a aquestes coses? Millor no ho preguntem. Llàstima que no n'hi haja més. 

Dues hores de viatge amb bus d'anada, dues hores de tornada, asseguts, amb les corretges de seguretat cordades (tots? No!!!): tot un repte a la paciència. Repte superat.
Grups de quatre per al dinar: cap taula estigué en silenci (o siga, que no pararen de xarrar perquè és el que se sol fer a l'hora de dinar), cap taula deixà arrere un company.
Sessió a les Corts, vista a la Seu i al palau: coneixements del món i alguna cosa recordaran, uns més que altres, sens dubte.

Detalls per a la reflexió: "No es pot passar a les Corts amb xapes reivindicatives". "Per què?". No t'enfrontes mai a una persona armada si no saps que pots guanyar.
Relacions alumnat i professorat. No sé si hauran millorat, però el fet que ens vegem en un altre àmbit, en una altra situació, que resolguem petits detalls fora de classe, que intercanviem converses sobre un objecte del museu, sobre una peça d'art o sobre un assumpte d'intendència o banal, lluny de l'institut, són esguits d'habilitats socials que enforteixen els lligams. Sempre guanys, mai pèrdues.




(presentació 2: fotos cedides per Carme Cases)


Fer poesia en grup

Fer poesia és divertit. Extraure idees entre tres o quatre persones i fer-ne un sintagma feliç és una recompensa creativa per a qui ho fa. Trobar com encaixen adjectius amb substantius inusitats té la seua gràcia. Fer que escriure no siga avorrit és un plaer.

Vegem que han fet en grup els alumnes de 4t d'ESO A.


Desamor

Enamorar-se no fa mal,
fa mal que no siga correspost.

Començar a amar,

i no sentir mai soledat,
deixar de fer-ho,
i morir sense voler-ho.

Desamor és un cor desfet,

una ànima tremolant,
un somni acabat,
uns ulls plorant,
un cel de núvols 
que mai trenca l'obscuritat.
Això és el desamor,
això és la soledat.

(Jenny Montesdeoca, Lucero Czermak, Estela García, Bela Simonyan)



Amistat


L'amistat és com un bonsai
perquè necessita molta cura.
Encara que pareix xicoteta
embarca un gran sentiment.
Nosaltres tenim una bonica amistat
perquè ens tenim els uns als altres
i quan més gran es fa
més feliços som nosaltres.
El bonsai no pot trencar-lo ningú
i molt menys pot viure sense tu.

(Nuria Peña, Patricia Miquel, Andrea Mateos, Enrique Sánchez)


La mort


La mort és un somni etern,
de vegades inesperada,
freda com una nit d'hivern,
trista com el fi de la vesprada.

Et pots morir de riure,
et pots morir de por,
et pots morir d'angoixa,
et pots morir d'amor.

Una altra vida comença quan arriba "el final",
quan pensem que ja no queda res,
com un riu que fuig del seu cabal
i no torna mai més.


(Ángel Adán, M. Concepción Alarcón, Daniel Andrade, Lusine Daamirchyan, Tatiana Luján, María Presentación)


L'amor


Tu penses que jo no estic a la teua altura,
penses que sóc un immadur,
però la meua natura
sap que no puc viure sense tu.
No tractes el meu cor com una caricatura
perquè saps segur que només t'estime a tu.

(Sohari Mira, Sheila Asensi, Daniela Roso)




La soledat


És un sentiment desmesurat
que m'ompli de soledat.

És un dia sense sol,
un mar sense aigua
i un desert sense arena.

És una sensació que es sent al cor
com un vaixell perdut al mar.
És com una nit plena de foscor,
és tan fort que et vols matar.


La soledat és el pitjor dels mons.
És un dia d'angoixa i dolor,
no pots riure ni fer res
i no no res pots solucionar.
Per què ningú et vol? No entens res.

 
(Guillermo de Maya, Magdy Soliman, Violeta Tovstukha, Juan Diego Barradas)


Fàstic


Sent angúnia en l'interior
i cada dia és major.
I si parlem de fàstic, no en vull parlar,
cada dia que passa em vull matar.
Sempre, de matí, entre en depressió,
per continuar la vida no vull cap raó.
El professor ens ha posat el tema del fàstic,
si per mi fóra em marcaria un rap fantàstic.

(Fernando Copete, Salah Lazdam, Eddy Cabrera i Alberto Pastor)