diumenge, 25 de març de 2012

Poesia multilingüe

El dia mundial de la poesia, el dia 21 de març, es va celebrar de moltes maneres i molt diverses, amb lectures públiques de poesia, amb tallers de literatura creativa o amb conferències i exposicions sobre el valor terapèutic dels versos.

Nosaltres, alumnes i professors de valencià, a les classes de llengua i literatura vam fer la nostra aportació. Vam aprofitar el coneixement de llengües per part dels alumnes per a fer una lectura del poema de Narcís Comadira "Quatre paraules" en 8 llengües: en català (llengua de la classe), en castellà (llengua primera de la majoria de la classe), en occità (un atreviment assajat per un alumne agosarat), en àrab (llengua primera i familiar de l'alumna), en rus (llengua primera i familiar de l'alumna), en francés (llengua d'aprenentatge de l'alumna), en anglés (llengua estrangera d'aprenentatge dels alumnes) i en italià (llengua estrangera d'aprenentatge). Podeu accedir a l'opuscle amb la traducció del poema a les 20 llengües ací

Ací en teniu el resultat. Un resultat molt atractiu. Connecteu els altaveus. Espere que en gaudiu. (Lletra: Narcís Comadira; música: Joan Valent, "Son Brull", Insula poètica; locució: alumnes de 4t ESO B (totes les llengües excepte italià) i de 2n de batxillerat (italià).




 

dijous, 22 de març de 2012

Dia mundial de la poesia


Què és poesia? Poesia és allò que pensem i no diem. Poesia és la paraula buscada i vestida. Poesia és la paraula que parla sense obrir la boca. Poesia és sentir les ganes de dir. Poesia és sentir i dir sense pensar. Poesia és un teixit de paraules apedaçades. Poesia és la recerca de versos rimats. Poesia és llegir per a entendre el món.

El dia 21 de març és el dia mundial de la poesia. Una bona ocasió de commemorar que els humans pensem, que tenim sentiments de tota mena i que sabem expressar-los mitjançant les paraules, escrites o dites. Hi ha hagut moltes iniciatives per a celebrar aquest dia. La Unesco va instaurar aquest dia i enguany la Institució de les Lletres Catalanes s'hi ha sumat amb tota mena d'activitats, la més significativa de les quals ha sigut l'edició del poema "Quatre paraules" de Narcís Comadira, fet expressament per a l'ocasió i traduït a 20 llengües.



































Voleu participar en aquesta celebració? Afegiu-vos a aquestes dues propostes:
  1. Lectura en veu alta. Agafeu el primer llibre de poesia que tingueu a mà (i si no en teniu cap a l'abast, acosteu-vos a la biblioteca més propera), obriu-lo per la pàgina 15, llegiu-li el poema en veu alta a la persona que teniu al costat. I si us abelleix, copieu-lo ací, com a comentari de l'entrada. A classe és fàcil de fer.
  2. Taller d'haiku.  Us ve de gust fer un haiku? Que què és això? Un haiku és un tipus de composició poètica d'origen japonés que bàsicament es caracteritza pel següent:


  • Consta de 3 versos sense rima (de 5, 7 i 5 síl·labes respectivament).
  • Ha de tenir una paraula clau.
  • S'hi han de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el 3r vers.
  • Els verbs es redacten en present.







Qui s'hi anima? Vinga, que les paraules no fan por. Ací teniu les meues aportacions.


(Podeu consultar les aportacions que s'han fet ací)


Lectura en veu alta

Un cresol, la llum del qual s'assembla
al rostre de l'home enamorat, llampega
entre les boires amb llengua de serpent.
Elles, tapant-se amb vels, fugen ben lluny.
                             Ibn-al-Battí (Josep Piera, El jardí llunyà, Eds. 62)




Taller d'haiku

Rosella del vent,
bressola't en sos llavis,
paradís encés.

diumenge, 18 de març de 2012

Canvis d'hora

en primavera, cap avant
en hivern, cap arrere













Tasca per a TMI (Treball monogràfic d'investigació, 4t d'ESO)


Per què dues vegades a l'any ens toca canviar l'hora? Per què en octubre hem d'endarrerir els rellotges una hora i en març hem d'avançar-los? ¿Quina és la història d'aquest fet que algunes persones viuen com un maldecap i que altres justifiquen com un benefici per a l'economia? Hi ha raons objectives que avalen aquests canvis d'hora? 
Informeu-vos-en. Ací teniu algunes fonts d'informació recomanades que en parlen, però en podeu buscar d'altres pel vostre compte.





Informacions principals



Opinions

I aquestes són les preguntes que heu de respondre. 

  1. Quan va començar històricament el canvi d’hora per a l’estiu i per a l’hivern?
  2. A quins països afecta?
  3. Quin dia i a quina hora es fa el canvi d’hora?
  4. Quines raons hi ha per a fer el canvi horari?
  5. Què és el fus horari? Per què el meridià de Greenwich és important en els fusos horaris?
  6. Què és l’hora GTM? Quina hora GTM correspon a Espanya?
  7. Afegiu un mapa que explique gràficament com s’aplica el canvi d’hora d’estiu (n’hi ha diversos, a la xarxa, alguns són interactius). Copia la URL del mapa o de la pàgina on està inserit.
  8. Quins avantatges i quins inconvenients hi ha per a fer el canvi horari o per a no fer-lo? Poseu com a mínim 2 informacions a favor (articles de premsa, vídeos, etc.) i 2 en contra. Poseu sempre la URL o adreça d’Internet on està la font d’informació.

  • Consulteu com a mínim 5 fonts diferents, 3 de les quals, com a mínim, han de ser en valencià.  
  • En respondre la pregunta, poseu sempre l’adreça d’Internet (la URL) de totes les fonts consultades. 
  • Afegiu alguna imatge que s’adiga amb la informació que aporteu.
  • Publiqueu les respostes al vostre bloc. 
  • Incloeu un comentari en aquest bloc per a dir-me que ja teniu feta la tasca.
Dalí




dilluns, 30 de gener de 2012

Pa negre: la pel·lícula




Emili Teixidor va publicar la novel·la Pa negre a l'editorial Columna l'any 2003. És una gran novel·la ambientada en un poble d'Osona, a Catalunya, en els anys immediatament posteriors a la guerra civil espanyola. Tracta les misèries d'aquells temps, les contradiccions de l'ésser humà, la por, la mentida, la fam, el poder dels guanyadors de la guerra i la submissió dels perdedors. També parla de la presó, dels ideals, de l'amistat, de la mort i de les injustícies. Tota una lliçó literària molt ben escrita sobre les condicions de vida d'aquella època vista amb els ulls del protagonista,un xiquet anomenat Andreu.

L'any 2011, l'adaptació que en féu per al cinema el director Francesc Villaronga guanyà 9 premis Goya, tot un èxit per a una pel·lícula filmada en català. Ha sigut candidata el 2012 al premi Oscar de Hollywood com a millor pel·lícula de parla no anglesa.




 Com sabem, finalment se n'ha quedat fora, de la lluita per l'estatueta daurada. Aquesta cursa, però, ha servit per a fer-ne una promoció extraordinària als Estats Units.
Ací en teniu el trailer



Encara podeu veure la pel·lícula, fins al 3 de febrer de 2012 en aquesta adreça de TV3:


No us la perdeu. Unes quantes recomanacions:
  1. A banda de l'interés que suposa veure una pel·lícula sobre l'adaptació d'una novel·la esplèndida, també us serveix per a conéixer el context històric i social dels anys 40. Els temes de literatura que hem vist a classe estan vinculats a aquesta època i posteriors.
  2. A l'hora de veure la pel·lícula, convé que recordeu els vostres coneixements de la fonètica del català oriental central. Ja sabeu, les vocals o àtones es pronuncien u (cosí sona [cusí]), les vocals e àtones sonen una e neutra (similar a una apare sona [para]) i les erres finals no es pronuncien (portar sona [purtà]). 
  3. Si us serveix d'ajuda, podeu activar els subtítols (la icona de l'orella), pensats per a persones amb deficiències auditives. Podreu llegir els diàlegs alhora que veieu la pel·lícula.

Recordeu que només estarà accessible fins al dia 
3 de febrer de 2012 a les 23:59.

I a canvi de veure-la, haureu de fer un escrit de 150 paraules en el qual feu una reflexió personal sobre la qüestió que més us interesse: una valoració general, la situació social de l'època, els enfrontaments entre guanyadors i perdedors de la guerra, la crueltat dels xiquets, la pervivència dels ideals després d'una guerra perduda, el tractament de l'homosexualitat, la relació entre el mestre i la xiqueta, etc.

dijous, 26 de gener de 2012

Poema col·lectiu

Elaboració d'un poema col·lectiu

A partir d'un vers inicial, els alumnes redacten un vers o dos i passen el poema perquè el seu company hi afija un altre vers, el passe al company següent i així successivament. En arribar a la fi de la classe, se'n fa una revisió entre totes les persones que han participat en la redacció per tal d'esmenar-ne repeticions, arredonir-ne expressions o idees i posar-hi un títol consensuat.



Per cert, hem de buscar un títol que s'adiga millor amb l'obra d'art col·lectiva. Ho farem demà.

  

"L'amistat"

                          (poema col·lectiu de Wassima S:, Ekaterina E., Lara G, Paula O., Diamela B., Míriam T., Thiago P. i Aitor R. 4t ESO B)
L'amistat és com un joc de cartes,
l'amistat, de molts cors, és la meitat,
és el foc d'un cor que pot estimar-te,
ha de ser fidel, com un infant,
és l'amor d'un principiant.
És el joc en el qual no puc trair-te,
és el foc que no s'apaga,
és l'estima incondicional,
és com una papallona volant
que no perd el seu camí
i el segueix fins a la fi,
sense perdre l'esperança, l'aconseguirem ara i ací.
Aprén a apreciar el teu amic
perquè no sempre se'n trobarà un així.




Llibertat rima amb...

Els alumnes de 4t d'ESO B han posat a prova la seua creativitat.També a la classe de llengua, amb la llengua, amb la utilització de jocs lingüístics per a crear "sintagmes amb intenció literària". Ací teniu algunes de les aportacions a partir d'una proposta de classe que té el seu origen en el poema de Joan Maragall "Excèlsior", un cant a la llibertat. Per a mi, aquests treballs tenen un valor que supera allò merament acadèmic, ja que manifesta que d'alguna manera la Literatura, així, amb majúscula, també forma part de la vida dels aprenents, tinguen l'edat que tinguen i tinguen els interessos personals que tinguen. I també ens permet pensar, de forma molt positiva, que el Modernisme, que Joan Maragall, es pot llegir amb els ulls del segle XXI.

Passeu, passeu i en acabar aplaudiu si us ve de gust.

 "La llibertat" (Wassima B.)

Com pots ser lliure si no et deixen?
Com pots ser feliç si no saps viure?
Has d'aprendre a somriure
encara que algunes coses et fereixen.
Tot el que vulgues és possible,
has de lluitar, és el teu dret.
La llibertat és imprescindible
com aigua que beus a galet.



"Oliva" (Aitor R.)
Llibertat és córrer nu sobre l'arena
d'una platja deserta.
Llibertat és descobrir món
sense data de tornada.
Llibertat és respecte, cultura
i justícia esperada.

No és llibertat no travessar la porta
quan està oberta.
Cúmul de sentiments
que en aquest jardí floreixen,
sentiments que jo sent,
que a diari creixen.
El somriure dels xiquets
per qualsevol motiu,
la llibertat que senten
els joves al començar l'estiu.

Eixir i estar sempre amb els amics,
açò pot ser motiu per a ser feliç
i sobretot, no perdes l'esperança,
intenta ser el millor
i persones com la meua oliva
que m'ha robat el cor.




"Com mirar" (Lara G.)
Llibertat és mirar cap avant
i dir al món que ningú
et posarà cap barrera.

Llibertat són els pensaments de cadascú,
mirar-te a tu mateix en l'espill
i llevar-te les pors.

Llibertat és rebel·lar-te contra tu mateix
i no viure anguniat amb la societat
que viu amb por per expressar els seus pensaments.




"Llibertat sense fi" (Ekaterina E.)

Llibertat és perseguir un ratolí
per fer-te un bon festí,
caminar fent el cranc
i caure per un barranc,
ser un superheroi volador
i volar per tot el món
perquè mola "mogollón".
Ser un cocodril verd i molt bonic
que es pinta els llavis amb carmí.



"Cel blau" (Loli M.)


Cuida't, ànima, cuida't,
no et perdes mai per Florida,
no caigues a l'infern
i busca si algú et comprén.
Nada, nada pel cel blau,
busca sempre la pau,
Sigues sempre un bon ciutadà
però gaudeix de la llibertat.