dijous, 22 de març del 2012

Dia mundial de la poesia


Què és poesia? Poesia és allò que pensem i no diem. Poesia és la paraula buscada i vestida. Poesia és la paraula que parla sense obrir la boca. Poesia és sentir les ganes de dir. Poesia és sentir i dir sense pensar. Poesia és un teixit de paraules apedaçades. Poesia és la recerca de versos rimats. Poesia és llegir per a entendre el món.

El dia 21 de març és el dia mundial de la poesia. Una bona ocasió de commemorar que els humans pensem, que tenim sentiments de tota mena i que sabem expressar-los mitjançant les paraules, escrites o dites. Hi ha hagut moltes iniciatives per a celebrar aquest dia. La Unesco va instaurar aquest dia i enguany la Institució de les Lletres Catalanes s'hi ha sumat amb tota mena d'activitats, la més significativa de les quals ha sigut l'edició del poema "Quatre paraules" de Narcís Comadira, fet expressament per a l'ocasió i traduït a 20 llengües.



































Voleu participar en aquesta celebració? Afegiu-vos a aquestes dues propostes:
  1. Lectura en veu alta. Agafeu el primer llibre de poesia que tingueu a mà (i si no en teniu cap a l'abast, acosteu-vos a la biblioteca més propera), obriu-lo per la pàgina 15, llegiu-li el poema en veu alta a la persona que teniu al costat. I si us abelleix, copieu-lo ací, com a comentari de l'entrada. A classe és fàcil de fer.
  2. Taller d'haiku.  Us ve de gust fer un haiku? Que què és això? Un haiku és un tipus de composició poètica d'origen japonés que bàsicament es caracteritza pel següent:


  • Consta de 3 versos sense rima (de 5, 7 i 5 síl·labes respectivament).
  • Ha de tenir una paraula clau.
  • S'hi han de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el 3r vers.
  • Els verbs es redacten en present.







Qui s'hi anima? Vinga, que les paraules no fan por. Ací teniu les meues aportacions.


(Podeu consultar les aportacions que s'han fet ací)


Lectura en veu alta

Un cresol, la llum del qual s'assembla
al rostre de l'home enamorat, llampega
entre les boires amb llengua de serpent.
Elles, tapant-se amb vels, fugen ben lluny.
                             Ibn-al-Battí (Josep Piera, El jardí llunyà, Eds. 62)




Taller d'haiku

Rosella del vent,
bressola't en sos llavis,
paradís encés.

4 comentaris:

  1. Fantàstic! Ahí va la meua aportació:
    Haiku:
    "farina del cel
    cobreixes el cim verdós
    sedegós de mel"

    I el poema:
    "Sol,i de dol,i amb vetusta gonella,
    Em veig sovint per fosques solituds,
    En prats ignots i munts de lliconera
    I gorgs pregons que m'aturen,astuts"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, col·lega. Ser "sedegós de mel" és un plaer intens

      Elimina
  2. Paraules en clau,

    música somniada

    en boca d'argent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'haiku. És un joc de literatura que té moltes possibilitats didàctiques amb els alumnes

      Elimina