Fer poesia és divertit. Extraure idees entre tres o quatre persones i fer-ne un sintagma feliç és una recompensa creativa per a qui ho fa. Trobar com encaixen adjectius amb substantius inusitats té la seua gràcia. Fer que escriure no siga avorrit és un plaer.
Vegem que han fet en grup els alumnes de 4t d'ESO A.
Vegem que han fet en grup els alumnes de 4t d'ESO A.
Desamor
fa mal que no siga correspost.
Començar a amar,
i no sentir mai soledat,
deixar de fer-ho,
i morir sense voler-ho.
Desamor és un cor desfet,
una ànima tremolant,
un somni acabat,
uns ulls plorant,
un cel de núvols
que mai trenca l'obscuritat.
Això és el desamor,
això és la soledat.
(Jenny Montesdeoca, Lucero Czermak, Estela García, Bela Simonyan)
Amistat
perquè necessita molta cura.
Encara que pareix xicoteta
embarca un gran sentiment.
Nosaltres tenim una bonica amistat
perquè ens tenim els uns als altres
i quan més gran es fa
més feliços som nosaltres.
El bonsai no pot trencar-lo ningú
i molt menys pot viure sense tu.
(Nuria Peña, Patricia Miquel, Andrea Mateos, Enrique Sánchez)
La mort
de vegades inesperada,
freda com una nit d'hivern,
trista com el fi de la vesprada.
Et pots morir de riure,
et pots morir de por,
et pots morir d'angoixa,
et pots morir d'amor.
Una altra vida comença quan arriba "el final",
quan pensem que ja no queda res,
com un riu que fuig del seu cabal
i no torna mai més.
(Ángel Adán, M. Concepción Alarcón, Daniel Andrade, Lusine Daamirchyan, Tatiana Luján, María Presentación)
L'amor
Tu penses que jo no estic a la teua altura,
penses que sóc un immadur,
però la meua natura
sap que no puc viure sense tu.
No tractes el meu cor com una caricatura
perquè saps segur que només t'estime a tu.
(Sohari Mira, Sheila Asensi, Daniela Roso)
La soledat
que m'ompli de soledat.
És un dia sense sol,
un mar sense aigua
i un desert sense arena.
És una sensació que es sent al cor
com un vaixell perdut al mar.
És com una nit plena de foscor,
és tan fort que et vols matar.
La soledat és el pitjor dels mons.
És un dia d'angoixa i dolor,
no pots riure ni fer res
i no no res pots solucionar.
Per què ningú et vol? No entens res.
(Guillermo de Maya, Magdy Soliman, Violeta Tovstukha, Juan Diego Barradas)
Fàstic
Sent angúnia en l'interior
i cada dia és major.
I si parlem de fàstic, no en vull parlar,
cada dia que passa em vull matar.
Sempre, de matí, entre en depressió,
per continuar la vida no vull cap raó.
El professor ens ha posat el tema del fàstic,
si per mi fóra em marcaria un rap fantàstic.
(Fernando Copete, Salah Lazdam, Eddy Cabrera i Alberto Pastor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada