diumenge, 10 de febrer del 2013

València és a una passa

Torre de Serrans (entrada nord a València, s. XV)

L'agenda
Divendres 8 de febrer, dia de sol incert, records de vents anteriors i previsió de plovisqueig a mitjan vesprada, teníem una cita amb València. Hi vam anar amb els alumnes de primer i segon d'ESO i alguns del PQPI, després d'unes setmanes de seguiment d'un "programa de punts" efectiu i motivador. 

En l'agenda constava anar a veure les Corts Valencianes, la Seu i el Palau del Marqués de Dosaigües

                                               


Organització
Els manifassers de  la cosa, Manoli i Antonio, no es deixaren cap detall al calaix: autoritzacions, llistes, distribucions en els autobusos i tot allò que no es veu però que se sent. Ana, Adela, Maite, Carme i jo férem d'equip de suport: comptabilitat de sumes i restes perquè no es perdera ningú ("Profe, deixa'm que vaja en l'altre autobús, que hi van els meus amics!", "Seieu sempre al mateix seient", "Cordeu-vos les corretges de seguretat", "Un, dos, tres... quaranta-nou i cinquanta: som-hi!, no hi falta ningú").



Els alumnes
Quan el mal ve d'Almansa...
La síndrome Bart Simpson: "Profe, falta molt per a arribar?".
L'estètica de l'educació. Tothom atent a les explicacions en valencià de la guia en les Corts Valencianes, encara que els contara les gestes mítiques de Francesc de Vinatea (defensor dels furs del Regne de València i de qui hi ha una estàtua a l'entrada de les Corts) o els relatara La batalla d'Almansa (massa llunyana de les seues preocupacions). 

La visita al Palau del marqués de Dosaigües va ser massa apressada. No obstant això, els alumnes es fixaven en els detalls, feien fotos del que veien, admiraven les peces de terrissa, el mobiliari antic, es preguntaven com podien viure en un palau tan gran. Tenien curiositat. 

El dinar
Arròs amb pollastre per a uns, truita de dos ous per als que no mengen carn morta sense ritual. Cap problema. Un comportament exquisit. Com havia de ser.

El preu i el valor
Qui pot pensar que una eixida extraescolar no està justificada? Més d'un, segurament. Els que la férem no. Aquesta visita programada per la Conselleria de Governació és un luxe i està molt bé que els nostres alumnes en traguen profit. Com és que encara tenen diners per a aquestes coses? Millor no ho preguntem. Llàstima que no n'hi haja més. 

Dues hores de viatge amb bus d'anada, dues hores de tornada, asseguts, amb les corretges de seguretat cordades (tots? No!!!): tot un repte a la paciència. Repte superat.
Grups de quatre per al dinar: cap taula estigué en silenci (o siga, que no pararen de xarrar perquè és el que se sol fer a l'hora de dinar), cap taula deixà arrere un company.
Sessió a les Corts, vista a la Seu i al palau: coneixements del món i alguna cosa recordaran, uns més que altres, sens dubte.

Detalls per a la reflexió: "No es pot passar a les Corts amb xapes reivindicatives". "Per què?". No t'enfrontes mai a una persona armada si no saps que pots guanyar.
Relacions alumnat i professorat. No sé si hauran millorat, però el fet que ens vegem en un altre àmbit, en una altra situació, que resolguem petits detalls fora de classe, que intercanviem converses sobre un objecte del museu, sobre una peça d'art o sobre un assumpte d'intendència o banal, lluny de l'institut, són esguits d'habilitats socials que enforteixen els lligams. Sempre guanys, mai pèrdues.




(presentació 2: fotos cedides per Carme Cases)


Fer poesia en grup

Fer poesia és divertit. Extraure idees entre tres o quatre persones i fer-ne un sintagma feliç és una recompensa creativa per a qui ho fa. Trobar com encaixen adjectius amb substantius inusitats té la seua gràcia. Fer que escriure no siga avorrit és un plaer.

Vegem que han fet en grup els alumnes de 4t d'ESO A.


Desamor

Enamorar-se no fa mal,
fa mal que no siga correspost.

Començar a amar,

i no sentir mai soledat,
deixar de fer-ho,
i morir sense voler-ho.

Desamor és un cor desfet,

una ànima tremolant,
un somni acabat,
uns ulls plorant,
un cel de núvols 
que mai trenca l'obscuritat.
Això és el desamor,
això és la soledat.

(Jenny Montesdeoca, Lucero Czermak, Estela García, Bela Simonyan)



Amistat


L'amistat és com un bonsai
perquè necessita molta cura.
Encara que pareix xicoteta
embarca un gran sentiment.
Nosaltres tenim una bonica amistat
perquè ens tenim els uns als altres
i quan més gran es fa
més feliços som nosaltres.
El bonsai no pot trencar-lo ningú
i molt menys pot viure sense tu.

(Nuria Peña, Patricia Miquel, Andrea Mateos, Enrique Sánchez)


La mort


La mort és un somni etern,
de vegades inesperada,
freda com una nit d'hivern,
trista com el fi de la vesprada.

Et pots morir de riure,
et pots morir de por,
et pots morir d'angoixa,
et pots morir d'amor.

Una altra vida comença quan arriba "el final",
quan pensem que ja no queda res,
com un riu que fuig del seu cabal
i no torna mai més.


(Ángel Adán, M. Concepción Alarcón, Daniel Andrade, Lusine Daamirchyan, Tatiana Luján, María Presentación)


L'amor


Tu penses que jo no estic a la teua altura,
penses que sóc un immadur,
però la meua natura
sap que no puc viure sense tu.
No tractes el meu cor com una caricatura
perquè saps segur que només t'estime a tu.

(Sohari Mira, Sheila Asensi, Daniela Roso)




La soledat


És un sentiment desmesurat
que m'ompli de soledat.

És un dia sense sol,
un mar sense aigua
i un desert sense arena.

És una sensació que es sent al cor
com un vaixell perdut al mar.
És com una nit plena de foscor,
és tan fort que et vols matar.


La soledat és el pitjor dels mons.
És un dia d'angoixa i dolor,
no pots riure ni fer res
i no no res pots solucionar.
Per què ningú et vol? No entens res.

 
(Guillermo de Maya, Magdy Soliman, Violeta Tovstukha, Juan Diego Barradas)


Fàstic


Sent angúnia en l'interior
i cada dia és major.
I si parlem de fàstic, no en vull parlar,
cada dia que passa em vull matar.
Sempre, de matí, entre en depressió,
per continuar la vida no vull cap raó.
El professor ens ha posat el tema del fàstic,
si per mi fóra em marcaria un rap fantàstic.

(Fernando Copete, Salah Lazdam, Eddy Cabrera i Alberto Pastor)

diumenge, 25 de març del 2012

Poesia multilingüe

El dia mundial de la poesia, el dia 21 de març, es va celebrar de moltes maneres i molt diverses, amb lectures públiques de poesia, amb tallers de literatura creativa o amb conferències i exposicions sobre el valor terapèutic dels versos.

Nosaltres, alumnes i professors de valencià, a les classes de llengua i literatura vam fer la nostra aportació. Vam aprofitar el coneixement de llengües per part dels alumnes per a fer una lectura del poema de Narcís Comadira "Quatre paraules" en 8 llengües: en català (llengua de la classe), en castellà (llengua primera de la majoria de la classe), en occità (un atreviment assajat per un alumne agosarat), en àrab (llengua primera i familiar de l'alumna), en rus (llengua primera i familiar de l'alumna), en francés (llengua d'aprenentatge de l'alumna), en anglés (llengua estrangera d'aprenentatge dels alumnes) i en italià (llengua estrangera d'aprenentatge). Podeu accedir a l'opuscle amb la traducció del poema a les 20 llengües ací

Ací en teniu el resultat. Un resultat molt atractiu. Connecteu els altaveus. Espere que en gaudiu. (Lletra: Narcís Comadira; música: Joan Valent, "Son Brull", Insula poètica; locució: alumnes de 4t ESO B (totes les llengües excepte italià) i de 2n de batxillerat (italià).




 

dijous, 22 de març del 2012

Dia mundial de la poesia


Què és poesia? Poesia és allò que pensem i no diem. Poesia és la paraula buscada i vestida. Poesia és la paraula que parla sense obrir la boca. Poesia és sentir les ganes de dir. Poesia és sentir i dir sense pensar. Poesia és un teixit de paraules apedaçades. Poesia és la recerca de versos rimats. Poesia és llegir per a entendre el món.

El dia 21 de març és el dia mundial de la poesia. Una bona ocasió de commemorar que els humans pensem, que tenim sentiments de tota mena i que sabem expressar-los mitjançant les paraules, escrites o dites. Hi ha hagut moltes iniciatives per a celebrar aquest dia. La Unesco va instaurar aquest dia i enguany la Institució de les Lletres Catalanes s'hi ha sumat amb tota mena d'activitats, la més significativa de les quals ha sigut l'edició del poema "Quatre paraules" de Narcís Comadira, fet expressament per a l'ocasió i traduït a 20 llengües.



































Voleu participar en aquesta celebració? Afegiu-vos a aquestes dues propostes:
  1. Lectura en veu alta. Agafeu el primer llibre de poesia que tingueu a mà (i si no en teniu cap a l'abast, acosteu-vos a la biblioteca més propera), obriu-lo per la pàgina 15, llegiu-li el poema en veu alta a la persona que teniu al costat. I si us abelleix, copieu-lo ací, com a comentari de l'entrada. A classe és fàcil de fer.
  2. Taller d'haiku.  Us ve de gust fer un haiku? Que què és això? Un haiku és un tipus de composició poètica d'origen japonés que bàsicament es caracteritza pel següent:


  • Consta de 3 versos sense rima (de 5, 7 i 5 síl·labes respectivament).
  • Ha de tenir una paraula clau.
  • S'hi han de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el 3r vers.
  • Els verbs es redacten en present.







Qui s'hi anima? Vinga, que les paraules no fan por. Ací teniu les meues aportacions.


(Podeu consultar les aportacions que s'han fet ací)


Lectura en veu alta

Un cresol, la llum del qual s'assembla
al rostre de l'home enamorat, llampega
entre les boires amb llengua de serpent.
Elles, tapant-se amb vels, fugen ben lluny.
                             Ibn-al-Battí (Josep Piera, El jardí llunyà, Eds. 62)




Taller d'haiku

Rosella del vent,
bressola't en sos llavis,
paradís encés.

diumenge, 18 de març del 2012

Canvis d'hora

en primavera, cap avant
en hivern, cap arrere













Tasca per a TMI (Treball monogràfic d'investigació, 4t d'ESO)


Per què dues vegades a l'any ens toca canviar l'hora? Per què en octubre hem d'endarrerir els rellotges una hora i en març hem d'avançar-los? ¿Quina és la història d'aquest fet que algunes persones viuen com un maldecap i que altres justifiquen com un benefici per a l'economia? Hi ha raons objectives que avalen aquests canvis d'hora? 
Informeu-vos-en. Ací teniu algunes fonts d'informació recomanades que en parlen, però en podeu buscar d'altres pel vostre compte.





Informacions principals



Opinions

I aquestes són les preguntes que heu de respondre. 

  1. Quan va començar històricament el canvi d’hora per a l’estiu i per a l’hivern?
  2. A quins països afecta?
  3. Quin dia i a quina hora es fa el canvi d’hora?
  4. Quines raons hi ha per a fer el canvi horari?
  5. Què és el fus horari? Per què el meridià de Greenwich és important en els fusos horaris?
  6. Què és l’hora GTM? Quina hora GTM correspon a Espanya?
  7. Afegiu un mapa que explique gràficament com s’aplica el canvi d’hora d’estiu (n’hi ha diversos, a la xarxa, alguns són interactius). Copia la URL del mapa o de la pàgina on està inserit.
  8. Quins avantatges i quins inconvenients hi ha per a fer el canvi horari o per a no fer-lo? Poseu com a mínim 2 informacions a favor (articles de premsa, vídeos, etc.) i 2 en contra. Poseu sempre la URL o adreça d’Internet on està la font d’informació.

  • Consulteu com a mínim 5 fonts diferents, 3 de les quals, com a mínim, han de ser en valencià.  
  • En respondre la pregunta, poseu sempre l’adreça d’Internet (la URL) de totes les fonts consultades. 
  • Afegiu alguna imatge que s’adiga amb la informació que aporteu.
  • Publiqueu les respostes al vostre bloc. 
  • Incloeu un comentari en aquest bloc per a dir-me que ja teniu feta la tasca.
Dalí




dilluns, 30 de gener del 2012

Pa negre: la pel·lícula




Emili Teixidor va publicar la novel·la Pa negre a l'editorial Columna l'any 2003. És una gran novel·la ambientada en un poble d'Osona, a Catalunya, en els anys immediatament posteriors a la guerra civil espanyola. Tracta les misèries d'aquells temps, les contradiccions de l'ésser humà, la por, la mentida, la fam, el poder dels guanyadors de la guerra i la submissió dels perdedors. També parla de la presó, dels ideals, de l'amistat, de la mort i de les injustícies. Tota una lliçó literària molt ben escrita sobre les condicions de vida d'aquella època vista amb els ulls del protagonista,un xiquet anomenat Andreu.

L'any 2011, l'adaptació que en féu per al cinema el director Francesc Villaronga guanyà 9 premis Goya, tot un èxit per a una pel·lícula filmada en català. Ha sigut candidata el 2012 al premi Oscar de Hollywood com a millor pel·lícula de parla no anglesa.




 Com sabem, finalment se n'ha quedat fora, de la lluita per l'estatueta daurada. Aquesta cursa, però, ha servit per a fer-ne una promoció extraordinària als Estats Units.
Ací en teniu el trailer



Encara podeu veure la pel·lícula, fins al 3 de febrer de 2012 en aquesta adreça de TV3:


No us la perdeu. Unes quantes recomanacions:
  1. A banda de l'interés que suposa veure una pel·lícula sobre l'adaptació d'una novel·la esplèndida, també us serveix per a conéixer el context històric i social dels anys 40. Els temes de literatura que hem vist a classe estan vinculats a aquesta època i posteriors.
  2. A l'hora de veure la pel·lícula, convé que recordeu els vostres coneixements de la fonètica del català oriental central. Ja sabeu, les vocals o àtones es pronuncien u (cosí sona [cusí]), les vocals e àtones sonen una e neutra (similar a una apare sona [para]) i les erres finals no es pronuncien (portar sona [purtà]). 
  3. Si us serveix d'ajuda, podeu activar els subtítols (la icona de l'orella), pensats per a persones amb deficiències auditives. Podreu llegir els diàlegs alhora que veieu la pel·lícula.

Recordeu que només estarà accessible fins al dia 
3 de febrer de 2012 a les 23:59.

I a canvi de veure-la, haureu de fer un escrit de 150 paraules en el qual feu una reflexió personal sobre la qüestió que més us interesse: una valoració general, la situació social de l'època, els enfrontaments entre guanyadors i perdedors de la guerra, la crueltat dels xiquets, la pervivència dels ideals després d'una guerra perduda, el tractament de l'homosexualitat, la relació entre el mestre i la xiqueta, etc.

dijous, 26 de gener del 2012

Poema col·lectiu

Elaboració d'un poema col·lectiu

A partir d'un vers inicial, els alumnes redacten un vers o dos i passen el poema perquè el seu company hi afija un altre vers, el passe al company següent i així successivament. En arribar a la fi de la classe, se'n fa una revisió entre totes les persones que han participat en la redacció per tal d'esmenar-ne repeticions, arredonir-ne expressions o idees i posar-hi un títol consensuat.



Per cert, hem de buscar un títol que s'adiga millor amb l'obra d'art col·lectiva. Ho farem demà.

  

"L'amistat"

                          (poema col·lectiu de Wassima S:, Ekaterina E., Lara G, Paula O., Diamela B., Míriam T., Thiago P. i Aitor R. 4t ESO B)
L'amistat és com un joc de cartes,
l'amistat, de molts cors, és la meitat,
és el foc d'un cor que pot estimar-te,
ha de ser fidel, com un infant,
és l'amor d'un principiant.
És el joc en el qual no puc trair-te,
és el foc que no s'apaga,
és l'estima incondicional,
és com una papallona volant
que no perd el seu camí
i el segueix fins a la fi,
sense perdre l'esperança, l'aconseguirem ara i ací.
Aprén a apreciar el teu amic
perquè no sempre se'n trobarà un així.