Canvis d'hora

en primavera, cap avant

en hivern, cap arrere

Tasca per a TMI (Treball monogràfic d'investigació, 4t d'ESO)

Per què dues vegades a l'any ens toca canviar l'hora? Per què en octubre hem d'endarrerir els rellotges una hora i en març hem d'avançar-los? ¿Quina és la història d'aquest fet que algunes persones viuen com un maldecap i que altres justifiquen com un benefici per a l'economia? Hi ha raons objectives que avalen aquests canvis d'hora? 

Informeu-vos-en. Ací teniu algunes fonts d'informació recomanades que en parlen, però en podeu buscar d'altres pel vostre compte.

Informacions principals

• Tot sobre el canvi horari (pàgina principal CCRTV)
• La història del canvi horari (vídeo TV3)
• L’horari d’estiu (a Viquipèdia)
• Origen de l’horari d’estiu (Telefónica)
• El canvi d’hora a Balears (vídeo)
• Zona horària o fusos horaris (a Viquipèdia)
• Canvi d’horari (web personal)
• Canvi d’hora d’estiu 2012 (BCN)
• Canvi d’hora oficial BOE (anys successius)
• Canvis d’hora per anys (calendari 365 dies)
• Mapamundi del canvi d’hora (Telefónica)
• Mapa interactiu se zones horàries del món (mapa interactiu)

Opinions

• Canvi d’hora: notícia 2011 (font: 3/24)
• El canvi d’hora fa gastar més energia (La malla)
• Com ens afecta el canvi d'hora?
• Canvi d’hora: sí o no (vídeo CCRTV)
• La bajanada del canvi d’hora (opinió en un bloc)
• Les molèsties del canvi horari (vídeo:TRVMallorca)
• El canvi d’hora d’octubre (vídeo ITB)
• El canvi d’hora: estalvia energia? (vídeo Eroski)
• Opinió (Joan Vila, Diari de Girona 6-11-2011)
• Opinió: avantatges i inconvenients (pdf)
• Comença l’horari d’estiu (El Periódico, 2011)

I aquestes són les preguntes que heu de respondre. 

1. Quan va començar històricament el canvi d’hora per a l’estiu i per a l’hivern?
2. A quins països afecta?
3. Quin dia i a quina hora es fa el canvi d’hora?
4. Quines raons hi ha per a fer el canvi horari?
5. Què és el fus horari? Per què el meridià de Greenwich és important en els fusos horaris?
6. Què és l’hora GTM? Quina hora GTM correspon a Espanya?
7. Afegiu un mapa que explique gràficament com s’aplica el canvi d’hora d’estiu (n’hi ha diversos, a la xarxa, alguns són interactius). Copia la URL del mapa o de la pàgina on està inserit.
8. Quins avantatges i quins inconvenients hi ha per a fer el canvi horari o per a no fer-lo? Poseu com a mínim 2 informacions a favor (articles de premsa, vídeos, etc.) i 2 en contra. Poseu sempre la URL o adreça d’Internet on està la font d’informació.

• Consulteu com a mínim 5 fonts diferents, 3 de les quals, com a mínim, han de ser en valencià.  
• En respondre la pregunta, poseu sempre l’adreça d’Internet (la URL) de totes les fonts consultades. 
• Afegiu alguna imatge que s’adiga amb la informació que aporteu.
• Publiqueu les respostes al vostre bloc. 
• Incloeu un comentari en aquest bloc per a dir-me que ja teniu feta la tasca.

Dalí

Pa negre: la pel·lícula

Emili Teixidor va publicar la novel·la Pa negre a l'editorial Columna l'any 2003. És una gran novel·la ambientada en un poble d'Osona, a Catalunya, en els anys immediatament posteriors a la guerra civil espanyola. Tracta les misèries d'aquells temps, les contradiccions de l'ésser humà, la por, la mentida, la fam, el poder dels guanyadors de la guerra i la submissió dels perdedors. També parla de la presó, dels ideals, de l'amistat, de la mort i de les injustícies. Tota una lliçó literària molt ben escrita sobre les condicions de vida d'aquella època vista amb els ulls del protagonista,un xiquet anomenat Andreu.

L'any 2011, l'adaptació que en féu per al cinema el director Francesc Villaronga guanyà 9 premis Goya, tot un èxit per a una pel·lícula filmada en català. Ha sigut candidata el 2012 al premi Oscar de Hollywood com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

 Com sabem, finalment se n'ha quedat fora, de la lluita per l'estatueta daurada. Aquesta cursa, però, ha servit per a fer-ne una promoció extraordinària als Estats Units.

Ací en teniu el trailer

Encara podeu veure la pel·lícula, fins al 3 de febrer de 2012 en aquesta adreça de TV3:

http://www.tv3.cat/videos/3908231/Pa-negre

No us la perdeu. Unes quantes recomanacions:

1. A banda de l'interés que suposa veure una pel·lícula sobre l'adaptació d'una novel·la esplèndida, també us serveix per a conéixer el context històric i social dels anys 40. Els temes de literatura que hem vist a classe estan vinculats a aquesta època i posteriors.
2. A l'hora de veure la pel·lícula, convé que recordeu els vostres coneixements de la fonètica del català oriental central. Ja sabeu, les vocals o àtones es pronuncien u (cosí sona [cusí]), les vocals e àtones sonen una e neutra (similar a una a; pare sona [para]) i les erres finals no es pronuncien (portar sona [purtà]). 
3. Si us serveix d'ajuda, podeu activar els subtítols (la icona de l'orella), pensats per a persones amb deficiències auditives. Podreu llegir els diàlegs alhora que veieu la pel·lícula.

Recordeu que només estarà accessible fins al dia 

3 de febrer de 2012 a les 23:59.

I a canvi de veure-la, haureu de fer un escrit de 150 paraules en el qual feu una reflexió personal sobre la qüestió que més us interesse: una valoració general, la situació social de l'època, els enfrontaments entre guanyadors i perdedors de la guerra, la crueltat dels xiquets, la pervivència dels ideals després d'una guerra perduda, el tractament de l'homosexualitat, la relació entre el mestre i la xiqueta, etc.

Poema col·lectiu

Elaboració d'un poema col·lectiu

A partir d'un vers inicial, els alumnes redacten un vers o dos i passen el poema perquè el seu company hi afija un altre vers, el passe al company següent i així successivament. En arribar a la fi de la classe, se'n fa una revisió entre totes les persones que han participat en la redacció per tal d'esmenar-ne repeticions, arredonir-ne expressions o idees i posar-hi un títol consensuat.

Per cert, hem de buscar un títol que s'adiga millor amb l'obra d'art col·lectiva. Ho farem demà.

  

"L'amistat"

                          (poema col·lectiu de Wassima S:, Ekaterina E., Lara G, Paula O., Diamela B., Míriam T., Thiago P. i Aitor R. 4t ESO B)

L'amistat és com un joc de cartes,
l'amistat, de molts cors, és la meitat,
és el foc d'un cor que pot estimar-te,
ha de ser fidel, com un infant,
és l'amor d'un principiant.
És el joc en el qual no puc trair-te,
és el foc que no s'apaga,
és l'estima incondicional,
és com una papallona volant
que no perd el seu camí
i el segueix fins a la fi,
sense perdre l'esperança, l'aconseguirem ara i ací.
Aprén a apreciar el teu amic
perquè no sempre se'n trobarà un així.

Llibertat rima amb...

Els alumnes de 4t d'ESO B han posat a prova la seua creativitat.També a la classe de llengua, amb la llengua, amb la utilització de jocs lingüístics per a crear "sintagmes amb intenció literària". Ací teniu algunes de les aportacions a partir d'una proposta de classe que té el seu origen en el poema de Joan Maragall "Excèlsior", un cant a la llibertat. Per a mi, aquests treballs tenen un valor que supera allò merament acadèmic, ja que manifesta que d'alguna manera la Literatura, així, amb majúscula, també forma part de la vida dels aprenents, tinguen l'edat que tinguen i tinguen els interessos personals que tinguen. I també ens permet pensar, de forma molt positiva, que el Modernisme, que Joan Maragall, es pot llegir amb els ulls del segle XXI.

Passeu, passeu i en acabar aplaudiu si us ve de gust.

 "La llibertat" (Wassima B.)

Com pots ser lliure si no et deixen?
Com pots ser feliç si no saps viure?
Has d'aprendre a somriure
encara que algunes coses et fereixen.
Tot el que vulgues és possible,
has de lluitar, és el teu dret.
La llibertat és imprescindible
com aigua que beus a galet.



"Oliva" (Aitor R.)

Llibertat és córrer nu sobre l'arena
d'una platja deserta.
Llibertat és descobrir món
sense data de tornada.
Llibertat és respecte, cultura
i justícia esperada.

No és llibertat no travessar la porta
quan està oberta.
Cúmul de sentiments
que en aquest jardí floreixen,
sentiments que jo sent,
que a diari creixen.
El somriure dels xiquets
per qualsevol motiu,
la llibertat que senten
els joves al començar l'estiu.

Eixir i estar sempre amb els amics,
açò pot ser motiu per a ser feliç
i sobretot, no perdes l'esperança,
intenta ser el millor
i persones com la meua oliva
que m'ha robat el cor.




"Com mirar" (Lara G.)

Llibertat és mirar cap avant
i dir al món que ningú
et posarà cap barrera.

Llibertat són els pensaments de cadascú,
mirar-te a tu mateix en l'espill
i llevar-te les pors.

Llibertat és rebel·lar-te contra tu mateix
i no viure anguniat amb la societat
que viu amb por per expressar els seus pensaments.




"Llibertat sense fi" (Ekaterina E.)

Llibertat és perseguir un ratolí
per fer-te un bon festí,
caminar fent el cranc
i caure per un barranc,
ser un superheroi volador
i volar per tot el món
perquè mola "mogollón".
Ser un cocodril verd i molt bonic
que es pinta els llavis amb carmí.



"Cel blau" (Loli M.)

Cuida't, ànima, cuida't,
no et perdes mai per Florida,
no caigues a l'infern
i busca si algú et comprén.
Nada, nada pel cel blau,
busca sempre la pau,
Sigues sempre un bon ciutadà
però gaudeix de la llibertat.

I els alumnes diuen que la literatura és...

La literatura té moltes cares, es pot percebre de moltes maneres, es pot veure, mirar, tocar, palpar, olorar, flairar, assaborir, es pot recrear i fins i tot es pot llegir o deixar de llegir. De vegades, la vida ens sorpén amb creacions humanes úniques, de vegades ens decebem amb una frase d'un escriptor o ens emocionem amb un vers d'una poetessa. Mentre els mots ens sorprenguen, mentre tinguem un calfred quan tastem un adjectiu inesperat o ensopeguem amb una descripció que ens arriba fins al moll de l'os la literatura tindà una raó per a existir. Mentre les parules treballades amb mestratge i harmonia signifiquen alguna cosa per a algú hi haurà literatura. Escriure és una gran faena i llegir un dels millors oficis, a soles, en parella, en petit grup o en gran grup. Amb molt de gust.

Mireu què n'han fet una tria d'alumnes, a propòsit de Jaume Cabré i de la novel·la Jo confesso.Connecteu els altaveus i gaudiu-ne.


Treball realitzat per Gema i A.Jose en PhotoPeach, els agosarats

Jénnifer i Érica veuen JAUME CABRÉ així en PhotoPeach

Lucía, Maria José i Ana han recreat Jaume Cabré en PhotoPeach

Fins i tot els professors són agosarats i hi fan provatures amb Enric Valor

Enric Valor enxarxat, per Josep M. Escolano i Jaume Gosàlbez

La literatura ens ajuda a entendre el món

El discurs literari té les seues regles pròpies, és un discurs específic, però també és un producte lingüístic, com molts altres, creat per les persones que viuen en una societat determinada. No es pot entendre com és una societat, com és la seua història, què ha fet en el passat i quines aspiracions té, si no es coneixen les obres literàries que s’han escrit al llarg de la història.      

Ausiàs Marc, Ramon Llull, Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Mercè Rodoreda, Enric Valor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Roig, Carme Riera, Joan Francesc Mira, Martí Domínguez o Sergi Belbel han escrit, o escriuen, prosa, poesia, teatre i assaig, obres literàries que representen una visió del món única i irrepetible. Aquests escriptors són els nostres referents literaris, els que escriuen en la nostra llengua, els que escriuen sobre com som i sobre què som. Tirant lo Blanch, La plaça del Diamant, La pell de brau, Nosaltres els valencians o Els treballs perduts són produccions literàries que ens identifiquen com a poble, de la mateixa manera que les obres de Cervantes ho són per a literatura espanyola, les de Shakespeare per a l’anglesa, les de Molière per a la francesa o les de Goethe per a l’alemanya. 

Mercè Rodoreda

Montserrat Roig

            L’aprenentatge de la literatura té un paper que ultrapassa el mer aprenentatge de continguts literaris: és la manera de conéixer la societat que ha generat una obra determinada en un moment determinat, és la forma d’entendre per què una autor es deté a parlar d’un tema com la guerra civil des de la perspectiva de l’exili o per què el teatre català actual és dels més innovadors en el panorama literari mundial. No obstant això, aprendre literatura no és aprendre història de la literatura, si més no, no sols és açò. Per això, paga la pena que ens acostem al panorama de la literatura actual amb la intenció d’analitzar els coneixements culturals de la nostra societat, sí, però també amb l’ànim de fer bons lectors, lectors crítics, educats en el gust per la lectura.

Carme Riera

Martí Domínguez

       







Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és un dels escriptors actuals en llengua catalana més coneguts dins i fora del nostre país. Acaba de publicar la darrera obra, Jo confesso, editorial Proa, concretament l’1 de setembre de 2011, una novel·la de 1008 pàgines que parla d’Europa, de música i de tant d’altres coses.

         Prenem com a exemple aquesta obra i les paraules de l’autor per entendre quin paper juga la literatura en el món actual o quin procés creatiu segueix l’escriptor des que comença a pensar una història fins que la dóna per acabada.

         Mira i escolta aquestes entrevistes i respon les preguntes següents:

Entrevista 1 (Vilaweb, 01/09/2011, 3 min 22 seg)

Entrevista 2 (Manel Fuentes entrevista l'escriptor Jaume Cabré, a "El Matí de Catalunya Ràdio", 06/09/11)

1.  Fes un resum de 10 línies màxim de cada entrevista.

2. Selecciona 10 paraules que hagen eixit en les entrevistes, que tu desconegues i digues què signifiquen

3. Digues el tema o temes que apareixen en cada entrevista i justifica’n breument la resposta.

a)    Argument de la novel·la Jo confesso.

b)    La funció de la literatura en el món actual.

c)    El comportament de l’escriptor al llarg del procés creatiu.

d)    La literatura com a forma de vida.

e)    ...

4. Escriu un text (pots fer-ne una narració, una argumentació o una exposició) al voltant d’un dels temes següents:

a)    El procés creador d’un escriptor: com s’escriu una novel·la.

b)   Què és la literatura? Quin valor té la literatura vinculada a una llengua determinada? 

5.  Activitat d’ampliació (voluntària). Treballeu en grups de quatre persones. Cerqueu informació sobre  Jaume Cabré (biografia, obres que ha escrit, entrevistes, conferències, etc.), elaboreu una narració digital mitjançant el programa http://photopeach.com/. Heu de seleccionar un mínim de 10 fotografies i un màxim de 30 que siguen representatives de la història que vosaltres heu creat.

a)   Poseu una pàgina inicial amb el títol de la narració digital, el vostre nom i l’any.

b) Escriviu una frase per a superposar a cada imatge seleccionada.

c)  Trieu la música que més us agrade.

d)  Envieu un missatge a tots els companys amb la URL del vostre treball.

e)  En els treballs que feu es poden posar comentaris de les persones que el veuen. Heu d’inserir opinions en els treballs realitzats per la resta d’equips.

Si necessites ajuda amb el Photopeach, ací en tens un tutorial que et mostra el camí.

Un Glog per a l'animació lectora

Glogster és una aplicació digital per a treballar la presentació d'informació com si fóra un mural, com una mena de pòster. Es pot utilitzar com a material inicial per a presentar un tema de llengua, una etapa literària, un autor determinat, un tema de qualsevol àrea o centre d'interés, etc. També té possibilitats didàctiques com a recurs per a la realització d'activitats interactives amb els alumnes. Si premeu damunt les fotos us enllaça directament amb una pàgina d'Internet, un vídeo de Youtube, un bloc o qualsevol objecte digital.

Ací en teniu un exemple amb una proposta d'animació lectora per a secundària i batxillerat. He proposat el treball de tres autors de la literatura catalana contemporània que corresponen a tres generacions diferents: Najat El-Hachmi, una escriptora jove, guanyadora del premi Ramon Llull del 2009; Quim Monzó, un dels escriptors més llegits i de més prestigi en el panorama literari actual i Emili Teixidor, un escriptor amb una llarga trajectòria als seus muscles, tant com a autor de literatura infantil i juvenil, com per a públic de totes les edats i que recentment ha obtingut el reconeixement de la fama (sense buscar-la, molt probablement) amb l'adaptació al cinema de la seua novel·la Pa negre. 

Ja sabeu, si voleu veure el Glog en una grandària de pantalla completa heu de prémer en l'opció "View full size" que us apareix en el menú desplegable de la part superior dreta.  Una recomanació: podeu desactivar la música inicial per a poder veure sense interferències de so els vídeos que apareixen en els enllaços.

I si voleu, també podeu veure'n més exemples; en la xarxa podeu trobar Glogs per a tots els gustos i sobre qualsevol tema. Hi ha qui afirma que fins i tot els Glogs seran la substitució dels blocs.

Vegem-ne un exemple: Animació lectora