Pel setembre, qui tinga gra que sembre
Setembre ens evoca canvis, canvis d'horaris, d'hàbits, de fidelitats quotidianes. És el temps de la tornada cíclica a la faena, moment esperat per alguns, desitjat i temut a parts iguals. En el nostre petit gran món de l'enseyament, setembre també és el mes de les recuperacions, època dels exàmens extraordinaris (fins que Wert vulga). No dubteu que ben prompte enyorarem la quinzena balsàmica que ens permet gaudir d'una acomodació gradual al pa de cada dia. Enguany hem començat amb bon temps i, com els bons alumnes que aproven en setembre i passen de curs, hem recuperat una carpeta de l'escriptori amb una excursió al Benacantil que férem el 17 de maig passat.
Les activitats extraescolars són una bona idea, ja ho hem dit en altres ocasions. Podem estar d'acord o no sobre com s'han d'organitzar, en quina època sí i en quina no, quants professors hi van o quins alumnes perden els drets d'anar-hi. O si han de ser activitats computables per als sexennis docents. Però és fàcilment comprovable que els beneficis per a l'alumnat són més grans que no els perjudicis. Quina cara fan els alumnes quan els diem que en farem una? No fan mala cara, no, gens ni mica; i si les eixides culturals del centre són de bades, no veges tu!
El Benacantil i Santa Bàrbara
Conéixer Alacant hauria de ser un deure per a tot l'alumnat de la nostra ciutat. Com una assignatura sense nota. ¿Qui no coneix el
Benacantil, el tossal més alt d'Alacant que domina la badia i captiva les mirades? Gairebé totes les muntanyes tenen un vessant màgic. La tradició popular els atorga llegendes, misteris, fets insòlits i èpics dignes de la història desitjada mai millor contada. El Benacantil també té el seu llegat de màgia, de
muntanya llegendària, més enllà de la cara del moro (Alí, el pretendent de Càntara; la princesa Zahara).
El
castell de Santa Bàrbara domina la ciutat, senyorial, imponent, des del capdamunt del Benacantil, com un guardià del passat a qui han encomanat preservar-la per al futur.
L'excursió
Protagonistes: alumnat de primer i segon d'ESO. Previsions i logística: Manoli Alzamora i Antonio Pérez. Acompanyament: Eduardo Lillo i jo. L'ascens al Benacantil fou plàcid i constant, férem costera amunt després de deixar arrere els carrers de la ciutat. Deixàvem a l'esquerra el
Raval Roig, a la dreta l'Ereta i darrere el
Pla del Bon Repòs. L'excursió incloïa activitats de reconeixement dels fets històrics vinculats al castell: conéixer els punts vitals de la fortalesa (les torres de Santa Caterina i de Sant Jordi, la Casa del Governador, els calabossos, la plaça d'armes). Els alumnes rebuscaren al Baluard de Santa Anna la identitat dels canons, abans de culminar la pujada al Matxo del castell des d'on s'albira una ciutat als peus d'un gegant. A un tir de pedra Sant Roc, la Santa Creu i Sant Antoni, i, com un esguit d'asfalt i pedra, la resta de ciutat apareix escampada entre la Serra Grossa, el Tossal del castell de Sant Ferran i la mar, amb una illa de
Tabarca emboirada en la distància.
